L’artèria invisible

Desconnectats

artericartell
cartell/elperiódico.com

El director gironí Pere Vilà realitza aquest film, on ens presenta una sèrie de personatges desconnectats de la realitat. Viuen com a autòmats, acostumats a les seves rutines i a les seves falsedats (internes  i externes). Això va embolcallat en  dues històries paral·leles: la d’un polític acusat d’abusos sexuals i la seva dona obsessionada a  tenir un fill; l’altra la d’un jove a l’atur i la seva parella que es dedica a la prostitució. Una pel·lícula que està rodada íntegrament  a la ciutat de Girona. Un bon film amb una gran fotografia i amb una (aparent) lentitud que et transporten als diferents mons dels protagonistes, que, de diverses maneres, estan desconnectats del seu entorn personal i de la realitat social que els envolta. Això els  portarà terribles conseqüències.

Pere Vilà  és un cineasta gironí que ha dirigit i escrit les següents pel·lícules: Pas a nivell (2007)  La lapidation de Sant Ettiene (2012) i La Fossa (2014). Ara adapta per al cinema la novel·la de Josep Valls i Joaquim Vidal, “El peatge”. Un film rodat en localitzacions molt conegudes de la ciutat de Girona.

El film ens mostra dues històries paral·leles: la d’un polític, Vicenç (Àlex Brendemühl), acusat d’abusar sexualment d’una menor i la seva dona Carme (Nora Navas), obsessionada a tenir un fill; l’altra la d’en Dani (Àlex Monner) i la seva parella, la Sònia (Joana Vilapuig), una jove que es veu obligada a prostituir-se per guanyar-se la vida…

La fotografia de Santiago Racaj és un dels elements més destacats del film. En aquest sentit, cal destacar les escenes en què els personatges miren a les pantalles (tant dels televisors com dels mòbils) sense interaccionar de manera real amb el contingut d’aquestes: el polític mira les notícies amb la televisió muda, tancant els ulls a la realitat social que l’envolta.

Àlex Brendemühl fa una bona actuació com a polític. Nora Navas brilla com a dona obsessionada amb la idea de tenir fills. Àlex Monner fa una actuació molt plana. Joana Vilapuig ens mostra excel·lentment la desesperació del seu personatge resignat a haver-se de dedicar a la prostitució.

El director ha explicat en una entrevista què el va captivar  de la història: “Em va atreure aquesta idea sobre l’extrema fragilitat humana”. Una extrema fragilitat provocada per la seva desconnexió de la realitat i del seu entorn personal i social. Un film rodat amb una delicadesa extraordinària que s’acaba convertint en un retrat de tota una tendència social:  pensar que s’està connectat quan s’està vivint en el món interior i no el món exterior, i hom porta marcades les frustracions i les cicatrius que li ha deixat la vida. Una bona obra que sap convertir el silenci (tant de la música com dels personatges) en paraules.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.