Los juegos del hambre: Sinsajo – Parte 2 (The Hunger Games: Mockingjay part 2)

Què s’ha fet d’aquelles flors?

mockingaypart2poster
cartell/imbd.com

Francis Lawrence dirigeix l’última pel·lícula de la saga dels Jocs de la Fam, basada en els best-sellers de Suzanne Collins. En aquest film la revolució contra el president Snow, ja s’ha convertit en una guerra. Un conflicte, en el qual la protagonista Kantiss és el símbol de l’oposició, però no entén el perquè de tantes morts i tanta violència. A més a més, la segueixen utilitzant com a arma propagandística. Tota una reflexió sobre la revolució, els sistemes democràtics, les transicions i les falses transicions, les guerres i les víctimes civils en un bon film que sobreutilitza la banda sonora.

El director Francis Lawrence ha dirigit, entre altres pel·lícules, els tres últims de la saga. A més a més, també va realitzar films com Sóc llegenda (I Am a Legend) (2007). Ara s’encarrega de portar al cinema l’últim llibre de la saga de “Els Jocs de la Fam: L’ocell de la revolta part-2” de Suzanne Collins.

El film comença quan Katniss (Jennifer Lawrence) està amagada en el Districte 13  esperant que el seu amic Peeta Mellark (Josh Hutcherson) es recuperi. Mentre Plutarch (Philip Seymour Hoffman) i Coin (Julianne Moore) planifiquen l’atac final per derrotar el president Snow (Donald Sutherland). I continuen amb la idea de gravar vídeos propagandístics  amb Katniss de protagonista en els escenaris de la guerra.

La banda sonora de James Newton està massa sobrecarregada. En moltes escenes tràgiques caldria silenciar la música perquè el dramatisme de l’escena  ja parla per si sol. Tanmateix, es troba a faltar que la cançó de la revolta, “The Hunger Tree“, aparegui tota sencera i no només com a melodia de fons.

Jennifer Lawrence  sap mostrar-nos molt bé amb la seva actuació la incredulitat del seu personatge: una persona que es troba enmig d’un conflicte i que no entén el perquè de tanta venjança i tantes víctimes civils. També cal destacar el duel interpretatiu entre Julianne Moore i Donald Sutherland i com juguen amb el poder que tenen els seus respectius personatges. Un poder amb tics absolutistes, on el bé del poble és el menor dels seus objectius. Els dos actors que fan de protagonistes masculins ni Josch Hutcherson com a Peeta ni Liam Hemworsth com a Gale tenen cap mena de química amb Jennifer Lawerence i fan una interpretació molt discreta. Cal assenyalar que es tracta de l’últim film en què va participar Philip Seymour Hoffman (DEP) i que, de fet, va morir quan s’estava en ple de rodatge, cosa que va obligar a canviar algunes escenes.

El director ha explicat en una entrevista què volia reflectir en el film: “El film tracta sobre com la violència porta a més violència  (…) sembla que mai no aprendrem la lliçó”. Aquesta última frase sembla referir-se a  la cançó de Peter Segar Where have all the flowers gone? de Pete Seeger i responent a la seva pregunta de quan aprendrem la lliçó. Una pel·lícula que a través dels ulls de la protagonista reflecteix aquest esperit de no trobar la necessitat de la violència gratuïta. A més a més, mostra la complexitat de les revoltes i de les guerres i ens adverteix del perill de substituir dictadors per dictadors. Una bona pel·lícula que supera alguns dels films anteriors de la saga.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.