Sicario

Monstres contra monstres

Cartell/imbd.com
cartell/imbd.com

Denis Villeneuve dirigeix aquesta pel·lícula sobre la lluita contra el tràfic de drogues entre Mèxic i els Estats Units. Una lluita transformada en una guerra sense pietat, on no acaben important  ni les lleis ni l’ètica ni la moral. Per fer-ho ens  posa  a la pell de la protagonista, Kate Macer, una agent de l’FBI, que troba uns cadàvers en una casa relacionada amb un famós narcotraficant. Això farà que entri a formar part d’una investigació entre diverses agències nord-americanes per intentar atrapar aquest criminal i aclarir els fets. Es tracta d’una bona pel·lícula, però que amaga massa l’autèntic drama humà que es viu a la frontera entre Mèxic i els Estats Units.

Denis Villeneuve és un director canadenc que es va donar a conèixer amb Presoners (Prisoners) (2013). Sicario tracta sobre la situació a la  frontera entre Mèxic i els Estats Units, coneguda pel tràfic de drogues i de persones que hi té lloc.

El film comença quan l’agent de l’FBI, Kate Macer (Emily Blund), entra en una casa a Chandler, on es troben diversos cadàvers. Aquesta casa pertany a un dels narcotraficants més coneguts, Manuel Díaz (Bernardo P. Saracino). Per investigar els fets, es crearà un equip format per Kate,  Matt Graver (Josh Brolin), membre de la CIA, i una persona que diu conèixer el món dels càrtels de la droga, Alejandro (Benicio del Toro).

La fotografia de Roger Deakins dóna una mirada massa subjectiva al conflicte que es viu a la frontera entre Mèxic i els Estats Units. Per no caure en el dramatisme s’amaga massa la cruesa dels fets, que en alguns casos es mostren  massa lluny de les càmeres. Tot i això, les imatges de guerra són d’un realisme esfereïdor.

Emily Blunt com a protagonista crea l’empatia suficient amb l’espectador per fer-nos posar a la seva pell i compartir la seva incredulitat davant d’allò que passa al seu voltant. Josh Brolin fa una actuació discreta. Benicio del Toro crea tot un personatge que no dubta en actuar al marge de la llei si ho creu oportú.

El director Denis Villeneuve  ha explicat en una entrevista què el va atraure del guió:  “El que em va agradar, també, era que no estava portant respostes, va ser més preguntes sobre ‘Com podem fer front als problemes fora de les nostres fronteres? Necessitem arribar a ser tant monstres com els monstres per tal d’aturar la violència?’És una cosa que em va semblar que eren preguntes molt precises per al món actual.” Unes qüestions que la pel·lícula analitza i en treu conclusions preocupants. En el sentit que no importen les mesures punitives que es prenguin, si la gent segueix prenent drogues, a una banda i a l’altra de la frontera, tal com assenyala un dels personatges durant la pel·lícula. Tot i això, la degradació moral de les persones està molt més ben reflectida en altres films anteriors del mateix Villeneuve com Presoners (Prisoners)(2013), i no aprofundeix prou a l’hora de mostrar la dura realitat de la frontera entre Mèxic i els Estats Units.

Un pensament a “Sicario

  1. Retroenllaç: …Sicario (2015) | citizenjoel

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.