Spectre

Morts i fantasmes

Cartell/007.com
cartell/007.com

Sam Mendes dirigeix una nova entrega de la sèrie de James Bond. En aquesta pel·lícula, s’explora la infantesa del mític espia i es fa un recordatori especial d’alguns dels grans personatges de la saga. El film s’emmarca en la lluita de James Bond contra l’organització Spectre, dirigida per Franz Oberhauser, una persona teòricament morta. Aquesta banda criminal vol causar pànic a tot el món. Paral·lelament el nou cap del Centre Nacional de Seguretat vol eliminar la secció 00. La pel·lícula aprofita tots aquests elements per parlar del destí, de la mort i de la mort de la privacitat. Un bon film, però que no està al nivell de l’anterior, tot i que compta amb grans moments com les escenes del final.

Sam Mendes és un director anglès conegut per films com American Beauty (1999) o Camí de perdició (Road to Perdition) (2002). Spectre és la segona de les pel·lícules de James Bond que realitza després de Skyfall (2012). Aquesta inclou referències explícites a fets i personatges que surten reflectits en les novel·les d’Ian Fleming.

La pel·lícula comença quan Bond (Daniel Craig) està investigant Marco Sciarra (Alessandro Cremona)  a Mèxic. Ho fa a causa d’un vídeo que li va deixar la seva antiga cap, M (Judi Dentch). Això el portarà a Roma, on coneixerà la dona de Marco, Lucia (Monica Belluci). Lucia li explicarà l’origen de l’anell, que va robar Bond al seu home quan s’estava morint. Aquesta informació el conduirà  a una reunió secreta  de l’organització criminal Spectre dirigida pel suposadament mort Franz Oberhauser (Christoph Waltz). Posteriorment, contactarà amb Madeleine Swan (Léa Seydoux) que té la clau per acabar amb l’organització. Mentrestant a Londres el nou cap del Consell de Seguretat Nacional, Max Denbigh (Andrew Scott) vol acabar amb la unitat 00, dirigida pel nou M (Ralph Fiennes).

La fotografia de Hoyte van Hoyterema aporta al film la foscor justa per situar l’acció del film. A més a més, homenatja  tot l’estil que ha caracteritzat els films de Bond.

Daniel Craig fa una actuació molt  plana i no sap trobar matisos durant el trajecte emocional del personatge. Christoph Waltz converteix el seu personatge en un fantasma, en tots els sentits del terme, i li dóna una obscuritat molt humana. Léa Seydoux humanitza la típica dona Bond, amb un personatge que barreja sensualitat i intel·ligència. Ralph Fiennes fa una bona actuació. També cal destacar la presència de Monica Bellucci.

El director ha explicat en una entrevista quin aspecte de la història de l’agent 007 volia explorar: “La història familiar de Bond com un nen que creix a Escòcia. Orfe, després que els seus pares  morissin en un accident d’escalada,  i que va anar a viure amb una tia, passant els hiverns amb aquest home anomenat Franz Oberhauser. Aquest, com Bond, diu en un llibre de Fleming, ‘era una figura paterna per a mi en un moment en què en necessitava una’. Això és tot el que diu, però vam prendre aquestes pistes per construir el personatge”. Una història que el guió aprofita al màxim, on destaquen els moments on es repassen les dones que ha tingut Bond i els seus enemics. Un film amb bons moments, sobretot en les escenes finals, però que no arriba al nivell de Skyfall (2012).

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.