Segon origen

Bon origen, mal final

cartell/gencat.cat

Carles Porta dirigeix la pel·lícula que Bigas Luna havia començat, i que la mort li va impedir d’acabar: l’esperada adaptació del llibre de Manuel de Pedrolo, “Mecanoscrit del segon origen”. La idea tant del llibre com de la pel·lícula es basa en el fet que la humanitat s’acaba i només queden vius dos nens: en Dídac, un nen negre, i l’Alba. En el cas de la pel·lícula, l’Alba fa de professora d’anglès d’en Dídac, un nen negre. Un dia aquest nen és apallissat i cau a l’aigua, l’Alba ho veu i s’hi llença per salvar-lo. Aquesta circumstància farà que sobrevisquin a una tempesta solar que acabarà amb quasi tota la humanitat. El film manté l’esperit del llibre, excepte el final i la introducció d’un tercer personatge, que queda molt forçada.

Carles Porta és un periodista que ha escrit llibres com “Tor: tretze cases i tres morts” o “Fago: si et diuen que el teu germà és un assassí”. En principi,  només havia d’escriure l’adaptació amb Carme Chaves i Bigas Luna (d.e.p) de la novel·la  “Mecanoscrit del segon origen” de Manuel de Pedrolo. Però la inesperada mort de Bigas Luna va fer que també l’hagués de dirigir.

La pel·lícula comença quan Alba (Rachel Hurd-Wood), una noia anglesa, salva en Dídac (Andrés Batista) després que aquest fos apallissat per un grup de nois, per ser negre. A conseqüència d’això cau a l’aigua i l’Alba se submergeix per salvar-lo. Mentrestant, hi ha una tempesta solar que acaba amb tota la humanitat. Els dos hauran de sobreviure sols i quan en Dídac (Ibrahim Mané) sigui més gran, hauran d’intentar procrear per iniciar una nova humanitat… La història és explicada a través de les narracions que l’Alba  fa en un vídeo que va gravant amb el seu mòbil.

La fotografia d’Albert Pascual ens transporta a un món destrossat i sense cap ànima viva. Cal destacar la potent imatge d’un Camp Nou en ruïnes, el moment de la tempesta solar o les escenes en què els protagonistes estan mirant pel·lícules en un vaixell. A més  a més, inclou diversos homenatges al món del cinema, especialment a Bigas Luna.

Rachel Hurd-Wood fa una bona interpretació, però es nota que té més química amb el Dídac gran que amb el Dídac nen. Andrés Batista construeix un molt bon Dídac nen, perquè en sap mostrar tota la innocència davant dels fets que passen al seu voltant. Ibrahim Mané, com a Dídac en gran, en canvi, hi posa un toc massa brètol. Sergi López sap dibuixar un personatge que es comporta quasi com un animal que només pretén sobreviure i allargar  la seva nissaga.

Carles Porta ha explicat en una entrevista quin és el tractament que va decidir donar-li al llibre de Manuel de Pedrolo: “Creia que l’havia de portar al thriller, i donar-li un ritme molt més intens. I també potenciar, especialment, el que està a dins del llibre mateix: el conflicte entre l’amor i l’odi. La nova humanitat es construeix sobre el respecte vers el planeta, però sobretot des de l’amor.” Però, a més a més, ens parla de com dos adolescents maduren enmig d’un món perdut. Una pel·lícula que sap reflectir l’esperit del llibre, però que ho esguerra amb un final-amb la introducció d’un tercer personatge- que, en molts aspectes el trenca com també trenca l’harmonia del mateix film.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.