La visita (The visit)

La por segons Shyamalan

Cartell/imbd.com

Cartell/imbd.com

Aquest film de Night Shyamalan és una pel·lícula de terror amb tocs d’humor. Una por subtil que  aconsegueix mantenir la tensió del film fins al final. L’argument es basa en el fet que els germans Rebecca i Taylor passaran una setmana a casa dels seus avis materns, a qui no coneixen a causa d’una discussió que van tenir els avis amb la seva mare. Una setmana que gravaran amb les seves càmeres amb l’objectiu de fer-ne un documental i fer parlar a la seva família del passat i descobrir els motius de l’enfrontament entre mare i avis. Ben aviat notaran actituds rares en els seus avis. Una pel·lícula que sap combinar la por amb alguns tocs de comèdia i convertir l’argument en realista jugant amb l’ambigüitat de l’origen del terror, permetent fer volar la imaginació de l’espectador i dels mateixos adolescents protagonistes. Tot i això, aquest film no deixa de ser una obra menor dins la filmografia d’aquest director.

Night Shyamalan produeix, escriu i dirigeix aquest film després d’alguns anys d’obres no tan reeixides, com van ser El sexto sentido (The Sixth Sense) (1999), El protegido (Unbreakeable) (2000),  Señales (Signs )(2002) o The Village (2004). Aquest cop dirigeix una pel·lícula entre la por i el misteri i com un fet excepcional en la seva trajectòria, amb tocs d’humor.

El film narra  com la mare de Becca (Olivia DeJonge)  i Taylor (Ed Oxenbould) va abandonar els seus pares després d’una forta discussió, per anar a viure amb un seu professor, amb qui va tenir els seus dos fills. Ara al cap de molt de temps, la mare ha aconseguit recuperar el contacte amb els seus pares a través de les xarxes socials. Becca i Taylor passaran una setmana amb els seus avis. Becca, una gran aficionada al cinema, gravarà un documental sobre la seva família intentant esbrinar perquè la mare i els seus avis no es parlen. Ben aviat els dos germans observaran actituds rares en els seus avis.

Un dels aspectes destacats és la càmera. Tota l’estona veiem el film des del punt de vista de les càmeres dels protagonistes que ens va ensenyant l’acció. Això també permet jugar amb els referents cinematogràfics dels dos germans i amb els dels mateixos espectadors.

Olivia DeJonge i Ed Oxenbould demostren una gran maduresa interpretativa tenint en compte la seva edat i aconsegueixen portar el pes de la pel·lícula. El contrapunt el posen els avis, Peter McRobbie amb un vell amb signes de demència, però que sap posar maldat en el seu personatge. A Deanna Dunagan no l’afavoreix un maquillatge excessiu i no sap jugar amb les dues cares (amable i terrible) del seu personatge.

El director ha explicat en una entrevista quin és el tema en què volia centrar el film: “Quan estic escrivint sobre alguna cosa, estic pensant en el que és el tema de la peça. El tema de l’obra és la por d’envellir, que és una variació de la nostra por a morir.” I aquesta por és  la que tenen (inconscientment) els protagonistes des del principi: morir sense saber perquè la mare i els avis no es parlen. A més a més la pel·lícula també ens parla de cinema a través dels ulls d’uns adolescents i la seva manera d’entendre la vida. Això és  un dels punts més forts de la pel·lícula. El film, però, no arriba al nivell de les obres més celebrades del director, ja que no sap jugar prou amb el misteri, precisament on rau el principal atractiu d’aquest director.

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.