Mientras seamos jóvenes (While we’re young)

A la recerca de la joventut perduda

Cartell/imbd.com
cartell/imbd.com

Noah Baumbach dirigeix aquest film sobre una parella que passa la crisi dels quaranta i intenta retrobar la joventut perduda. A més a més, el director aprofita l’obra per reflexionar sobre la industrialització del cinema i mostrar una societat que de tant sobreinformada està desinformada. A part de ser una crítica a cert model de documentals que, en alguns casos, s’han convertit en un producte de consum més on no importa enganyar l’espectador si serveix per guanyar diners i fama. Una pel·lícula, amb un cert to autobiogràfic, que es vol emmirallar amb Woody Allen, però que no aconsegueix trobar el to de comèdia del geni novaiorquès i destaca bàsicament en el seu valor com a gran reflexió sobre els elements ja esmentats i també sobre el mateix ofici de director.

Noah Baumbach és un director de cinema nord-americà que es va donar a conèixer amb la premiada Una història de Brooklyn (The squid and the whale) (2005). Aquest cop realitza i escriu el guió d’una pel·lícula que serveix per reflexionar sobre les diferents generacions en el món actual i la vida i la cultura moderna que ens envolta.

Josh (Ben Stiller) és un director de documentals i professor d’universitat, i marit de la filla del seu productor, Cornelia (Naomi Watts). Tots dos, en plena crisi dels quaranta, viuen una vida monòtona i sense fills. Aquesta vida canviarà quan coneixeran l’alumne de Josh, Jamie (Adam Driver) i la seva parella, Darby (Amanda Seyfred), amb els quals voldran recuperar la joventut. Josh ajudarà Jamie a rodar un documental basat en la idea de contactar amb el primer amic de la infància que li accepti l’amistat pel Facebook.

La banda sonora de James Murphy està massa sobrecarregada durant molta estona del film. Tot i això, se li ha de saber valorar el fet de no caure en els tòpics sobre els gustos musicals de cada generació.

Ben Stiller  supera els seus registres habituals, tot i que en alguns moments es conté massa. Naomi Watts, en canvi, fa una interpretació molt plana. Adam Driver i Amanda Seyfred aconsegueixen donar el contrapunt perfecte a la parella protagonista. A més a més, compta amb la presència del veterà actor Charles Grodin.

El director Noah Baumbach ha definit en una entrevista quin tipus d’història volia narrar:  “estic explicant una història sobre la gent en la vida adulta”. Però també acaba sent un documental sobre una societat que de tanta informació que rep resulta finalment desinformada  A més a més, serveix de crítica sobre com una part de les generacions joves practica un cert esnobisme cultural. També que actualment en alguns documentals ja no importa ensenyar la veritat, sinó vendre un producte que atrapi l’espectador. Una pel·lícula carregada de bons referents cinèfils, encapçalats per Woody Allen, però que no acaben de ser un homenatge. Un film ple de bones intencions on es troben a faltar silencis, tant pel que fa a la música com pel que fa als diàlegs.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.