Operació U.N.C.L.E (The man from U.N.C.L.E)

El Bond d’U.N.C.LE

Cartell/reedit.com
cartell/reedit.com

Guy Ritchie porta al cinema la sèrie de televisió dels anys seixanta, The man from U.N.C.L.E (1964-1968)La sèrie i la pel·lícula es basen en una col·laboració entre un espia de la Unió Soviètica (Illya Kuriatkyn)  i un dels Estats Units (Napoleon Solo),  en plena Guerra Freda, per acabar amb una organització que pretenia destruir el món. En el cas concret de la pel·lícula, aquesta banda criminal nazi volia aconseguir una arma nuclear per portar a terme els seus plans. El film aconsegueix fer creïble, en el context històric descrit, un fet tan impensable com un equip format per un agent de la CIA i un del KGB amb el suport dels dos governs. A més a més, serveix com a homenatge a les pel·lícules d’espies en general i a la saga Bond en particular. Això ho aconsegueix amb una gran fotografia plena d’aquests referents cinematogràfics. El guió, en alguns moments, és massa previsible.

Guy Ritchie és un director que ha dirigit entre moltes altres pel·lícules els dos últims Sherlock Holmes: Sherlock Holmes (2009) i Sherlock Holmes: Un joc d’ombres (Sherlock Holmes: A Game of Shadows) (2011). Aquest cop porta a la  pantalla gran la sèrie de televisió dels anys seixanta, The man from U.N.C.L.E  (1964-1968).

Napoleon Solo (Henry Cavill)  és un agent de la CIA que, en plena Guerra Freda, es veu obligat a treballar amb  un agent del KGB, Illya Kuriatkyn (Armie Hammer) per acabar amb una organització nazi que pretén destruir el món amb una arma nuclear. Però, primer hauran de contactar i convèncer a Gaby (Alicia Vikander) perquè els ajudi a trobar el seu pare, un científic nazi que havia treballat pel govern americà i que ha desaparegut.

La música de Daniel Pemberton ens situa en els anys seixanta i, a la vegada, serveix per acostar-nos al gènere de les pel·lícules d’espies.  De fet, fins i tot,  hi ha compassos de la tradicional banda sonora del 007 en algunes escenes i també alguns passatges d’Ennio Morricone en clares referències a pel·lícules de l’oest.

Henry Cavill construeix un espia molt humà i sap desmarcar-se de James Bond. Armier Hammer, en canvi, tot i fer una bona actuació, exagera massa la tensió constant que té l’espia rus. El problema és la nul·la química que s’estableix entre els dos protagonistes principals. Alicia Vikander interpreta la típica noia de les pel·lícules d’agents secrets que resulta ambigua i sap mantenir la tensió sexual amb els dos protagonistes de la pel·lícula. Elizabeth Debicki, com a cap de l’organització nazi, mostra  una femme fatale excelsa que traspua maldat. També cal assenyalar la presència de Hugh Grant  en un paper que acaba resultant clau.

El director Guy Ritchie ha definit en una entrevista la pel·lícula: “presentem una versió revisionista d’una amalgama de pel·lícules pioneres d’espies”. Una versió revisionista que serveix com a homenatge a tot un subgènere que ha donat alguns dels films importants a la història del cinema. A més  a més, això sap combinar-ho amb tocs d’humor i amb gags intel·ligents. Assoleix un objectiu complicat: fer creïble en el context històric el què, a priori, és un anacronisme, una col·laboració entre la CIA i el KGB en plena Guerra Freda. Tot i això, el guió en alguns moments és massa previsible.

Un pensament a “Operació U.N.C.L.E (The man from U.N.C.L.E)

  1. Retroenllaç: …Operació U.N.C.L.E ( The man from U.N.C.L.E) (2015) | citizenjoel

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.