Eternal (Self/less)

Sense identitat pròpia

Cartell/joblo.com
cartell/joblo.com

Tarsem Singh dirigeix aquesta pel·lícula fantàstica que es basa en la idea que un cop mort el cos, la ment pot canviar d’embolcall. Això és el que pretén fer el protagonista d’aquest film quan s’adona que està a punt de deixar d’existir. Ho farà a través d’una empresa que ofereix aquest servei. Tot es complica quan descobreix que el cos en què habita no ha estat creat en un laboratori. El film té una gran fotografia, però el guió va de més a menys i en alguns moments resulta difícilment creïble fins i tot per a un film de ciència-ficció, en un producte mancat d’identitat pròpia.

Tarsem Singh és un director que ha realitzat films com La celda (The Cell)(2000) o The Fall. El sueño de Alexandria  (The Fall) (2006). Aquest cop amb l’ajuda dels germans Pastor com a guionistes, que es van donar a conèixer amb Los últimos días (2013). Ara Singh dirigeix un film situat en un futur, on els rics poden, quan veuen arribar el final dels seus dies, accedir a un cos jove amb l’objectiu de què la seva ment es conservi. Cal advertir que la traducció espanyola del títol (Eternal) té poc a  veure amb el títol original (Self/less). El títol original pretén ser un joc de paraules entre “self/less” separat que es pot traduir tant com a  pèrdua de la pròpia identitat o junt que es pot traduir com a persona desinteressada. Això podria fer referència al doctor que surt al film que assegura que el què fa ho fa pels altres, ja que  “la humanitat no pot perdre  les grans ments dels nostres temps”.

La pel·lícula explica el cas de Damian Hayes (Ben Kingsley), un home de negocis vell amenaçat de mort per un càncer. Un dia veurà com a la seva jaqueta apareix una nota, on se li recomana el doctor Albright (Matthew Goode) i el seu tractament perquè la ment no mori, ja que és traspassada a un cos nou creat en un laboratori. Un cop acabada l’operació començarà una nova vida amb el seu nou aspecte a Nova Orleans, fins que descobrirà que l’operació té uns efectes secundaris inesperats.

La fotografia de Brenda Galvin és un dels elements més destacats del film. Serveix per mostrar la solitud dels personatges i també la seva relació amb la mort.

Ben Kingsley  com a protagonista demostra la seva experiència en una gran actuació, sense exagerar el fet que el seu personatge s’hagi d’afrontar el fet que li quedin pocs mesos de vida. Ryan Raynolds no sap agafar el fil interpretatiu de Ben i no dóna realisme al fet que sigui el mateix personatge en un nou cos. Matthew Goode posa una dosi alta de cinisme i sap representar els científics que no tenen cap problema moral, sobretot si la seva praxi els comporta beneficis econòmics. També cal assenyalar la presència de l’actor veterà Victor Garber com a millor amic del protagonista.

El director ha explicat en una entrevista què volia reflectir en el film: “La pel·lícula està agafant una cosa que  podria succeir  en el futur i tractant d’abordar-la amb la moralitat d’ara. I la moral de les persones va sempre un parell d’anys darrere de la tecnologia.”  Això  podria ser un punt de partida interessant, però es perd enmig d’un guió que acaba caient amb tòpics que ja s’han tractat en altres pel·lícules i en altres contexts. A més a més, no té el punt de credibilitat mínim exigible en un film de ciència-ficció. El final feliç no quadra amb el to dramàtic de la resta de la pel·lícula. Un film on hom té la sensació que no se li ha donat prou joc a una idea inicial que, ben plantejada, podria haver esdevingut una gran obra.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.