Terminator Génesis (Terminator Genisys)

El començament o el final?

Cartell/collider.com
cartell/collider.com

Alan Taylor dirigeix un nou film de la saga Terminator. L’acció comença  l’any  2029 quan els humans comandats per John Coonor estan a punt de guanyar la guerra a les màquines. Però, les màquines utilitzen una última arma: viatjar al passat per matar la mare de John, Sarah. Aquest decideix enviar el seu company Kyle Risse el 1984 per intentar salvar Sarah Connor. Però, Kyle es trobarà amb un 1984 que no s’esperava. Finalment quan es reuneixen, Sarah i Kyle decideixen viatjar fins al 2017 per evitar la revolució de les màquines. El film té un guió complicat i confús que provoca que l’espectador es pugui perdre en determinats moments entre tantes línies temporals. Les escenes d’acció no aporten res de nou respecte a les altres pel·lícules de la saga. A més a més, no se sap ben bé si vol ser una seqüela, una preqüela o un homenatge, i no acaba sent cap de les tres coses.

Alan Taylor és un director que bàsicament ha realitzat episodis de sèries com Lost  o Big Love. Aquest és el seu segon film consecutiu després de  Thor: el mundo oscuro (Thor: The Dark World) (2013). Aquest cop dirigeix un nou episodi de la saga Terminator  que va començar l’any 1984 amb la primera entrega de James Cameron.

El film comença quan l’any 2029 els humans comandats per John Connor (Jason Clarke) i Kyle Risse (Jai Courtney) estan a punt de derrotar les màquines de Skynet. El què no compten és amb l’últim recurs de Skynet: enviar un robot el 1984 per matar la mare de John. Quan se n’assabenta, John decideix que el seu company Kyle viatgi el 1984 per evitar l’assassinat de la seva mare. Però allà, inesperadament, es troba amb un robot (Arnold Schwarzenegger) que està protegint des de fa anys la mare de John, Sara Connor (Emilia Clarke). Kyle i Sarah decideixen anar l’any 2017 abans del Dia del Judici Final (dia en què les màquines es van rebel·lar contra els  humans) per evitar-ho, però es trobaran amb una sorpresa desagradable en aquesta línia temporal…

Jason Clarke, com a John Connor, és capaç de construir un personatge amb molts matisos i sap fer creïble la seva evolució durant el film. Emilia Clarke mostra una Sara Connor guerrera, conscient de la importància de la seva figura dins de la història. Jail Courtney com a Kyle Risse se sap complementar amb Emilia Clarke, tot i que no interpreta el personatge amb prou força. Una de les intencions del director era ensenyar que hi ha robots que també envelleixen, cosa que  Arnold Schwarzenegger no acaba d’aconseguir, amb una interpretació massa hieràtica.

Alan Taylor ha defensat en una entrevista que no ha volgut trencar amb l’esperit dels films de Terminator: “(…) per a mi, les pel·lícules de Terminator són sempre sobre l’aquí i l’ara, una experiència del món real on ve una cosa impressionant i abominable i hem de lluitar-hi”.  Una idea que es va repetint constantment en un film que només utilitza els tòpics per tractar temes com les relacions humans-màquines. La principal novetat del film és la reflexió sobre l’existència de diversos futurs possibles -a la manera de Regreso al futuro  (Back to the Future) (1985) i això ho sap explotar prou bé. Tanmateix, el guió és confús i les paradoxes temporals estan bastant mal explicades. I el que és més important: no se sap si aquesta pel·lícula  vol ser el començament o el final de la història de  Sara Connor. O potser només pretén ser el primer film d’una nova sèrie.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.