Espies parodiats
Paul Feig dirigeix aquesta paròdia de les pel·lícules d’espies. L’argument: una secretària que treballa en un despatx de la CIA a qui les circumstàncies la faran actuar sobre el terreny com a agent de camp. El film té uns quants bons gags, però la seva presència és irregular i milloren a mesura que avança la narració.
Paul Feig és el director de films com Yo soy David (I am David) (2000) o Cueropos especiales (The Heat) (2013). Aquest cop busca fer una paròdia del gènere d’espies que tantes pel·lícules ha donat a la història del cinema.
El film explica la vida de la secretària de la CIA Susan Cooper (Melissa McCarthy). En el soterrani de la CIA ajuda els agents de camp com Bradley Fine (Jude Law). Tot canvia quan arriba la notícia de la mort de Bradley mentre intentava localitzar la bomba que té amagada la búlgara Rayna Boyanov (Rose Byrne). Davant del fet que Rayna coneix tots els agents de la CIA, Susan acceptarà actuar sobre el terreny per evitar el desastre nuclear que es produirà si la bomba cau en determinades mans. Tot i això, comptarà amb l’ajuda (?) de l’agent Rick Ford (Jason Statham).
La banda sonora de Theodore Shapiro contribueix a la paròdia que fa la pel·lícula de les històries d’espies. Molts temes musicals són referències directes a la saga de James Bond.
Melisssa McCarthy sap llegir molt bé el què li demana el film: fer una espia diferent i més humana (qui sap si més propera a la realitat) que s’equivoca i té el seu propi estil. Jason Statham es nota que ha acceptat aquest paper per crear una caricatura d’alguns dels seus personatges anteriors. Jude Law vol fer el paper d’espia seriós i responsable, però no brilla tant com en algun dels seus personatges dramàtics anteriors.
El director Paul Feig ha definit en una entrevista la pel·lícula de la següent manera:” És una pel·lícula d’espies divertida que té tots els alts riscos i els problemes i amenaces al món d’una pel·lícula d’espies clàssica.” Aquesta idea està ben explotada, però no se li dóna el joc suficient. Alguns gags cauen en l’humor fàcil, tot i que s’ha de reconèixer que el seu nivell va augmentant a mesura que avança l’acció. El final és la millor part del film.
