La serie Divergente: Insurgente (The Divergent Series: Insurgent)

Totes les cares d’una  revolució

Cartell/collider.com
cartell/collider.com

Robert Schwentke dirigeix la segona part de la sèrie de llibres de Veronica Roth iniciats per Divergent. En aquesta pel·lícula els protagonistes Tris i Quatre són uns refugiats perseguits per la dictadura de Jeanine a Cordialitat, una de les faccions del sistema. Ben aviat descobriran que l’única forma de sobreviure és començar una revolució. Una revolució que els portarà a qüestionar-se tot el sistema i també les seves pròpies arrels. El film es debat massa entre la voluntat de ser un producte comercial i la  de basar-se en un llibre que convida a reflexionar sobre quina societat construïm i sobre conceptes com “revolució”, “pau”, “democràcia”, “dictadura” i “poder”. Un dilema que fa que el film es perdi enmig d’escenes d’acció pretesament espectaculars, alguna de les quals resulta massa llarga.

El director alemany Robert Schwentke ha realitzat films com Plan de vuelo: desaparecida (Flightplan) (2005), Más allá del tiempo  (The Time’s Traveler Wife) (2009) o RED (2010). Aquest cop porta al cinema la segona part de la saga  Divergent (The Divergent), Insurgent de Veronica Roth.

El film comença amb Tris (Shailene Woodley) i Quatre (Theo James) refugiats a Cordialitat. Ben aviat hauran de canviar d’amagatall i es trobaran amb la mare de Quatre, Evelyn (Naomi Watts) amb els Marginats. Mentrestant, Jeanine (Kate Winslet) ordena que els busquin per un motiu: Tris com a divergent pot obrir la caixa que van trobar a la casa dels pares de Tris, on suposadament hi ha gravat un missatge contra els Divergents.

La pel·lícula  conté  escenes d’acció massa llargues. A més a més, aquestes escenes no són espectaculars i no aporten res de nou.

Shailene Woodley  va entenent més el personatge que interpreta a mesura que avança en la saga, i en aquest cas, sap llegir l’ànima d’una persona plena de contradiccions. Theo James no transmet prou bé  les emocions de Quatre,  que en aquesta  segona part de la saga viu el retrobament amb la seva mare. Kate Winslet construeix una dictadora, molt segura de la seva ideologia i del sistema de castes que defensa. Naomi Watts com a Evelyn té un greu problema de maquillatge, ja que pel seu aspecte no sembla la mare de Quatre. A més a més, li falta l’èpica en un personatge que aspira a ser la líder d’una important revolució.

El director Robert Schwentke va subratllar en unes declaracions que en aquesta pel·lícula els protagonistes intenten descobrir en qui món viuen.  Els protagonistes sí que troben algunes respostes, però el film sembla més destinat a estimular debats a l’espectador sobre la revolució i totes les seves cares. Unes cares no sempre amables, ja que hi ha gent que utilitza la revolució com a arma per arribar al poder. La revolució que es fa en nom dels Marginats, però que, en els fons,  no li importa gaire que es millori la situació d’aquesta gent. Però, també la revolució com a única manera de canviar un sistema injust. Totes aquestes reflexions les deixa perdre la pel·lícula per culpa dels dubtes del director entre  la seva voluntat de fer un film comercial  i la de tractar temàtiques molt interessants que s’introdueixen de manera massa superficial.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.