Totes les cares d’una revolució
Robert Schwentke dirigeix la segona part de la sèrie de llibres de Veronica Roth iniciats per Divergent. En aquesta pel·lícula els protagonistes Tris i Quatre són uns refugiats perseguits per la dictadura de Jeanine a Cordialitat, una de les faccions del sistema. Ben aviat descobriran que l’única forma de sobreviure és començar una revolució. Una revolució que els portarà a qüestionar-se tot el sistema i també les seves pròpies arrels. El film es debat massa entre la voluntat de ser un producte comercial i la de basar-se en un llibre que convida a reflexionar sobre quina societat construïm i sobre conceptes com “revolució”, “pau”, “democràcia”, “dictadura” i “poder”. Un dilema que fa que el film es perdi enmig d’escenes d’acció pretesament espectaculars, alguna de les quals resulta massa llarga.
El director alemany Robert Schwentke ha realitzat films com Plan de vuelo: desaparecida (Flightplan) (2005), Más allá del tiempo (The Time’s Traveler Wife) (2009) o RED (2010). Aquest cop porta al cinema la segona part de la saga Divergent (The Divergent), Insurgent de Veronica Roth.
El film comença amb Tris (Shailene Woodley) i Quatre (Theo James) refugiats a Cordialitat. Ben aviat hauran de canviar d’amagatall i es trobaran amb la mare de Quatre, Evelyn (Naomi Watts) amb els Marginats. Mentrestant, Jeanine (Kate Winslet) ordena que els busquin per un motiu: Tris com a divergent pot obrir la caixa que van descobrir a la casa dels pares de Tris, on suposadament hi ha gravat un missatge contra els Divergents.
Shailene Woodley va entenent més el personatge de Tris que interpreta a mesura que avança en la saga, i en aquest cas, sap llegir l’ànima d’una persona plena de contradiccions. Theo James no transmet prou bé les emocions de Quatre, que en aquesta segona part de la saga viu el retrobament amb la seva mare. Kate Winslet com a Jeanine ( construeix una dictadora, molt segura de la seva ideologia i del sistema de castes que defensa. Naomi Watts com a Evelyn té un greu problema de maquillatge, ja que pel seu aspecte no sembla la mare de Quatre. A més a més, li falta l’èpica en un personatge que aspira a ser la líder d’una important revolució.
El director Robert Schwentke va subratllar en unes declaracions que en aquesta pel·lícula els protagonistes intenten descobrir en qui món viuen. Els protagonistes sí que troben algunes respostes, però el film sembla més destinat a estimular debats a l’espectador sobre la revolució i totes les seves cares. Unes cares no sempre amables, ja que hi ha gent que utilitza la revolució com a arma per arribar al poder. La revolució que es fa en nom dels Marginats, així i tot, que, en els fons, no li importa gaire que es millori la situació d’aquesta gent. Tanmateix, també la revolució com a única manera de canviar un sistema injust. Totes aquestes reflexions les deixa perdre la pel·lícula per culpa dels dubtes del director entre la seva voluntat de fer un film comercial i la de tractar temàtiques molt interessants que s’introdueixen de manera massa superficial.