El año más violento (A Most Violent Year)

Fugint de la violència

Cartell/collider.com
cartell/collider.com

J.C Chandor escriu i dirigeix aquesta història sobre Abel Morales,  un empresari colombià que arriba a Nova York per dirigir Standard Oil l’any 1981, l’any amb més delictes violents de la història de la ciutat. Els camions d’aquesta companyia petroliera pateixen atacs constants a la ciutat com els que pateix el conductor Julian, un treballador de l’Abel. Un i altre semblen ser els únics protagonistes que volen realment fugir de l’ambient de violència i corrupció que  viu el seu entorn. El film, però, no aconsegueix que el públic s’imbueixi d’aquest entorn violent, on no hi ha ningú incorruptible.

JC Chandor és un escriptor i director conegut per pel·lícules com Margin Call (2011) o Cuándo todo está Perdido (All is Lost) (2013) Aquest cop es basa en una dada per escriure el guió: l’any  1981 va  tenir l‘índex de criminalitat més alt a Nova York.

Hi ha una escena que es repeteix i que resumeix l’esperit del film: el protagonista Abel Morales (Oscar Isaac) corrent i escoltant música com a manera d’abstreure’s i fugir de l’ambient de corrupció i violència que viu el seu entorn més proper. Però, no s’adona o no se’n vol adonar o fa veure que no ho sap que el seu sogre i la seva dona Anna (Jessica Chastain) són mafiosos de la vella escola. Mentrestant la seva empresa és investigada pel fiscal Lawrence (David Oyelowo) i uns desconeguts es dediquen a robar els camions de la seva companyia petroliera…

Ni la banda sonora ni la fotografia contribueixen a crear una atmosfera de terror en el film. L’atmosfera la nota el protagonista, però en cap moment l’espectador participa de la por dels personatges.

Oscar Isaac juga amb la doble màscara que permet el seu paper: es pot interpretar com un ingenu o un fals ingenu. Jessica Chastain recorda els personatges femenins dels films sobre mafiosos. David Oyelowo convenç l’espectador de què representa la justícia imparcial i incorruptible.

El director i guionista ha parlat sobre la maldat del protagonista en una entrevista: “Potser hi ha una mica més de la vilesa que alguns s’imaginen, o els agradaria admetre, però  és una barreja d’elements, bons i dolents.” Una barreja que el protagonista intenta emmascarar sota la imatge d’una bona persona, però que en realitat col·labora per acció o omissió a què no s’acabi la violència. Un personatge que actua imbuït per l’ambient que l’envolta, malgrat voler negar-se a veure l’existència de la corrupció. El guió construeix molt bé aquest personatge, però en cap moment l’espectador participa d’aquest ambient irrespirable i de maldat que es vivia a Nova York l’any  1981.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.