Maps to the Stars

Alliberar-se dels fantasmes  

Cartell/collider.com
cartell/collider.com

David Cronenberg dirigeix aquesta pel·lícula sobre l’artificialitat del món de Hollywood i el preu que han de pagar la família i l’entorn dels nens o joves estrelles del cinema o de la televisió. Això acaba resultant només una simple excusa per ensenyar-nos com els fantasmes del passat i els traumes infantils i juvenils acaben afectant la nostra vida. Uns fantasmes que persegueixen els protagonistes d’aquest film en el sentit més literal: tenen visions de figures infantils relacionades amb el seu passat. Un film amb alts i baixos, però que construeix perfectament l’infern que viuen els protagonistes, en l’ambient tètric d’aquesta pel·lícula plena de relacions incestuoses.

David Cronenberg ha dirigit pel·lícules com Promesas del Este (Eastern Promise) (2007), Un método peligroso (A Dangerous Method) (2011)  o Cosmopolis (2012). Aquest cop porta al cinema la novel·la “Dead Stars” de Bruce Wagner, que també és guionista de la pel·lícula.

El film ens mostra els traumes d’Havanna Segrand (Julianne Moore), una actriu obsessionada a  interpretar el paper que va fer la seva mare de nena.  Una mare que la maltractava i la violava. El fantasma de la seva mare no para de perseguir-la. Paral·lelament ens mostra com arriba aHollywood  Agatha (Mia Wasikowska) per treballar d’assistenta d’Havanna. A més a més, hi ha una tercera història: la d’Stafford (John Cusack), el terapeuta de l’actriu,  la dona de Stafford, Christina (Olivia Williams) i  el seu fill, estrella d’un serial de màxima audiència,  Benjie Weiss  (Evan Bird). Benjie no para de veure el fantasma d’una nena que ha anat a visitar a l’hospital. En aquest món de Hollywood ple d’aparences i secrets, ens trobem amb el personatge més sincer: el conductor de limusines, Jerome (Robert Pattinson). En el decurs de la pel·lícula s’aniran descobrint les relacions incestuoses que s’amaguen darrere del comportament dels protagonistes.

La fotografia de Peter Suschitzky permet al film incloure diversos cromatismes i els sap combinar en funció del moment de la pel·lícula.  A més a més, cal destacar el maquillatge en les imatges de Julianne Moore i Mia Wasikowska.

Julianne Moore retrata molt bé un personatge marcat per la relació amb la seva mare. Una relació basada en una barreja  de sentiments contraposats. Mia Wasikowka ens presenta una persona condicionada pel seu passat, no tan sols per la marca física de la cara, sinó per la ferida profunda a l’ànima que sap ensenyar als espectadors. Evan Bird, en canvi, no fa una bona actuació en el personatge d’un adolescent consentit per la seva família, el seu entorn i  l’opinió pública. John Cusack no posa prou ombres en un personatge aparentment pla, de qui n’anem descobrint la foscor a mesura que avança la narració.

David Cronenberg ha definit  en una entrevista l’estat emocional dels protagonistes: “aquestes persones estan desesperades per existir; estan desesperades per exercir la seva existència”. Una existència marcada pels fantasmes del passat (i del present) que els persegueixen. Tots busquen alliberar-se’n. Per això, no paren de recitar el poema “Liberté de Paul Eluard. Un ritual que segueixen  tots els protagonistes i que contribueix a posar la firma inconfusible de Cronenberg en un  bon film, però, amb massa alts i baixos.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.