Selma

Més enllà d’imprimir la realitat

cartell/collider.com

Aquest film d’Ava DuVernay serveix per mostrar-nos els fets de Selma de 1965. Una població d’Alabama (els Estats Units) on els negres no podien exercir el dret a vot, tot i ser-los reconegut legalment, a causa d’una Administració que els posava tots els entrebancs possibles. Davant d’aquesta situació, el doctor Martin Luther King va decidir anar-hi per liderar el moviment de protesta. Això va desembocar en la famosa marxa de Selma a Montgomery, que va acabar en la tragèdia del Bloody Sunday. La pel·lícula sap trobar el to just i en cap cas cau en la temptació de la idealització ni del moviment ni de la persona de Martin Luther King. Ens el presenta amb totes les  virtuts i els defectes i des de tots els angles possibles. El film té un problema greu: l’actor protagonista no té prou força, en determinats moments, per interpretar el personatge.

Ava DuVernay és una directora que havia centrat la seva carrera en la distribució i en la promoció de pel·lícules. Aquest és el seu segon film després de Middle of Nowhere (2012). Aquest cop ens transporta a Alabama per relatar-nos la famosa marxa de Selma a Montgomery, que va acabar amb el Bloody Sunday. Ens mostra tant els dies previs com els posteriors a través del punt de vista de Martin Luther King.

El gener de 1965, Annie Lee Cooper (Oprah Winfrey) va intentar registrar-se en el cens electoral de Selma (Alabama) per poder votar. El funcionari de torn li va posar tota mena de traves per inscriure-la fins que va poder dir-li que no complia les condicions. El doctor Martin Luther King (David Oyelowo) va decidir  anar-hi per donar suport a la comunitat negra que, a la pràctica, encara no podia exercir el seu dret a vot. Tot això en plenes negociacions amb el president Johnson (Tom Wilkinson) per aconseguir la Llei pels Drets Civils. Però, Johnson es trobava amb l’oposició del director de l’FBI, J. Edgar Hoover (Dylan Baker) i d’alguns mandataris dels estats del sud com el governador d’Alabama, George Wallace (Tim Roth).

La banda sonora de Jason Moran  aporta context al film. La cançó “Glory “de Common and John Legend (que va guanyar l’Oscar a la millor cançó original) serveix com a homenatge al moviment de lluita pels drets civils.

L’actuació de David Oyelowo cal analitzar-la en dues parts ben diferenciades: quan és el líder capaç de convèncer les masses, transmet la passió del doctor Matin Luther King, en canvi, quan interpreta en moments de reflexió o en situacions de la vida quotidiana, la seva interpretació és molt plana. Tom Wilkinson sí que sap donar tots els matisos a un dels personatges més grisos del film: ens presenta un president Johnson amb qui pots acabar empatitzant o, com a mínim, entenent el seu punt de vista.   Carmen Ejogo com a Coretta Scott King sap ensenyar el patiment que suposa ser la dona d’una persona que és un mite i una llegenda en vida. Un patiment que inclou pressions de tota mena i sentir tota mena de comentaris respecte a la figura del seu marit.

La directora Ava DuVernay ha explicat en una entrevista quin era el seu objectiu quan va rodar la pel·lícula: “Estava interessada a fer una pel·lícula centrada en el poble de Selma. S’ha de portar una mica de context i explicar el què significava viure en el sud (dels Estats Units) en aquest moment, on hi havia terrorisme racial“. Un terrorisme racial que no es limitava a actes vandàlics o accions violentes, sinó també a un racisme institucional i institucionalitzat, que comptava amb la complicitat de les diverses administracions implicades per activa o per passiva. La pel·lícula retrata això d’una manera excel·lent, així com la diversitat ideològica que hi havia en el moviment pels drets civils, més enllà de la dualitat entre Luther King (accions pacífiques) i Malcom X (accions violentes). Un molt bon film que serveix de recordatori per a molts cineastes del fet que fer un biopic no significa, simplement, imprimir la llegenda. També es poden ensenyar tots els seus dubtes i, fins i tot, qüestionar-nos amb la perspectiva històrica algunes de les decisions del mite.

Advertisement