Cincuenta sombras de Grey (Fifty Shades of Grey)

La tolerància hipòcrita

Cartell/imbd.com
cartell/imbd.com

Sam Taylor-Johnson dirigeix la versió cinematogràfica del best-seller “Fifty Shades of Grey” d’E.L. James. El film explica la relació entre l’empresari multimilionari, Christian Grey, i l’estudiant de Filologia Anglesa, Anastasia Steele. Una relació que es veurà condicionada pels gustos sexuals de Christian i per la seva manera d’entendre el món de la parella. El film sembla voler defensar que tothom entén el sexe de manera diferent, però a l’hora de la veritat desprèn un aire de tolerància hipòcrita i no transmet tot l’erotisme i sensualitat del llibre.

La directora Sam Taylor-Johnson dirigeix el seu segon llargmetratge després de Nowhere Boy (Mi nombre es John Lennon) (2009). Aquest cop adapta al cinema la novel·la d’E.L.  James, “Fifty Shades of Grey”.

Anastasia Steele (Dakota Johnson) és una jove estudiant de Filologia Anglesa a punt de graduar-se. Un dia la seva companya de pis, Carla (Jennifer Ehle) li demanarà que faci una entrevista amb l’empresari Christian Grey (Jamie Dornan) per a la revista de la facultat. A partir d’aquesta entrevista, començarà una relació marcada pels gustos sexuals de Christian.

Danny Elfman hi posa una gran banda sonora. Una banda sonora que intenta posar erotisme en algunes escenes, però la resta de la producció no l’acompanya. També cal destacar la presència de la cançó de Beyoncè “Crazy in Love que contribueix a donar un ambient gris i fosc al film.

Per parlar de l’actuació de Dakota Johnson cal dividir-la en dues parts: la primera, quan comença la pel·lícula, no sap transmetre la total ingenuïtat del seu personatge; en canvi, a la segona, resulta més convincent quan el seu personatge d’Anastasia evoluciona. Jamie Dornan com a Christian Grey ens mostra com l’ésser humà pot tenir diverses cares i la seva actuació aconsegueix  mostrar-nos-les només amb un petit canvi en els gestos o en les mirades cap a la protagonista.

La directora Sam Taylor-Johnson ha explicat en una entrevista quin esperit volia donar-li al film: “Volíem mantenir-lo en els límits d’una història d’amor i un conte de fades.” Un conte de fades que s’allunya massa de la història original i en pretén fer una versió a través del sedàs de l’autocensura. A més a més, ens mostra un personatge principal amb unes actituds violentes més enllà del sexe. Això contribueix al fet que l’espectador relacioni el caràcter del protagonista amb les seves pràctiques al llit. Una moral conservadora, que vol mantenir els rols històrics de l’home i de la dona, que es manifesta durant tota la pel·lícula. Una moral que s’amaga darrere la pell d’un fals progressisme i una tolerància hipòcrita.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.