Mai no estem sols
Rob Marshall porta al cinema aquest musical amb la lletra de James Lapine i la música de Stephen Sondheim, produït per Disney. Aquesta història es basa en la trobada en un bosc de diversos personatges de contes com La Caputxeta Vermella, Jack i la mongetera màgica, Repunxó i la Ventafocs. Tots busquen veure complerts els seus desitjos en el bosc. Ben aviat, descobriran que no tot és tan idíl·lic com sembla i que la vida, sovint, és complicada. Un film que ens convida a reflexionar sobre els valors i l’educació que transmetem a les noves generacions. Tot amb un cert pessimisme existencial i una mirada resignada respecte al funcionament de l’ascensor social, que ens anima a valorar el suport que els altres ens poden donar en un moment determinat.
Rob Marshall va debutar fa tretze anys com a director amb Chicago (2002). La seva carrera va continuar amb films com Memòries d’una geisha (Memoirs of Geisha) (2005) o l’última pel·lícula de la saga Els Pirates del Carib: En Marees Misterioses (Pirates Of The Caribbean, On Stranger Tides) (2011). Aquest cop porta a la pantalla gran el musical “Into the Woods“, estrenada per primera vegada l’any 1986 a l’Old Globe Theatre de San Diego (Califòrnia), escrita per James Lapine i musicada per Stephen Sondheim.
El film comença quan el Forner (James Corden) i la seva dona (Emily Blunt) reben la visita de la Bruixa (Meryl Streep). La Bruixa els explica que són víctimes d’una maledicció que els impedeix tenir fills. Per trencar-la hauran de trobar “una vaca blanca com la llet, una capa vermella com la sang, uns cabells tan grocs com el blat de moro i una sabata tan pura com l’or.”. Paral·lelament, Jack (Daniel Huttlestone) haurà d’intentar vendre la seva vaca, la Caputxeta Vermella (Lilla Crawdford) haurà d’anar a portar el pa a la seva àvia, la Ventafocs (Anna Kendrick) haurà d’intentar assistir a la festa en què el Príncep (Chris Pine) triarà la princesa; el germà del Príncep (Billy Magnussen) intentarà alliberar Repunxó (MacKenzie Mauzy) de la torre on la té tancada la Bruixa. Tots aquests personatges coincidiran en el bosc…
La banda sonora de Stephen Sondheim sap combinar tota mena de cançons. No totes són alegres ni esperançadores, algunes són tristes o melancòliques. La fotografia de Dion Beebe també és coherent amb el missatge i barreja tota classe de cromatisme, des de la foscor de bosc endins fins als colors de festa i xerinola d’alguns moments de la pel·lícula.
James Corden en el paper d’un forner humil i ingenu ens ensenya com les persones van madurant en el decurs de la seva vida. Anna Kendrick va evolucionant com a actriu durant el film, en alguns moments, però, se la veu massa condicionada per la imatge tradicional de la Ventafocs. Un punt i a part mereix la interpretació de Meryl Streep com a bruixa, construint un personatge complex cap al qual, en certs moments del film, pots sentir empatia. Cal destacar també el treball de Johnny Depp com a llop i la interpretació dels joves Daniel Huttlestone i Lilla Crawford.
El director Rob Marshall ha explicat en una entrevista quan va decidir rodar el film: “Va ser l’any 2011, durant el desè aniversari dels atacs de l’11-S, quan estava veient el president Obama parlant a les famílies de les víctimes a la televisió. Els va dir: ‘No esteu sols. Ningú no està sol.’ Jo vaig pensar: ‘Oh, Déu meu!! Aquest és un missatge important per als nens d’avui en dia‘”. Un missatge que, tot i això, no es transmet des de la ingenuïtat ni des d’un bonisme mal entès. També ens vol advertir que la gent ens pot sorprendre tant positivament com negativament: un príncep pot convertir-se en un gripau i una bruixa en una amiga. Alhora, contràriament a molts contes tradicionals, no és optimista respecte a la possibilitat d’ascendir socialment: es pot passar de criada a princesa i després tornar a la dura realitat. Un producte que s’allunya de l’estil de la factoria Disney i que ens convida a reflexionar sobre molts aspectes de la vida.
citizenjoel 