Quan les estrelles no deixen veure l’univers
Aquest film dirigit per James Marsh vol ser un biopic sobre Stephen Hawking. Comença en els seus anys de doctorat, quan era un jove esportista ple de vitalitat. Era l’època en què se li van manifestar els primers símptomes de la malaltia degenerativa que pateix: esclerosi lateral amiotròfica. Però, parla sobretot de la relació amb la seva primera dona, Jane. Això provoca que les tesis del científic no quedin prou reflectides ni valorades en el film, excepte en alguns recursos audiovisuals previsibles sobre les seves teories del temps i del principi de l’univers.
James Marsh és un director conegut per pel·lícules com el documental Man on Wire (2008) o Agente doble (Shadow Dancer) (2012). Aquest cop porta la vida del físic Stephen Hawking al cinema a través del llibre de la seva exdona Jane, “Travelling To Infiniy: My Life wih Stephen”.
El film ens situa quan Stephen Hawking (Eddie Redmayne) és un jove estudiant de Cambridge que no té clar encara el tema del seu doctorat. Un dia coneixerà i s’enamorarà de l’estudiant de literatura, Jane Wilde (Felicity Jones). En els seus primers anys de relació, s’hauran d’enfrontar amb la malaltia junts i decidiran casar-se i tenir fills.
La banda sonora de Jóhann Jóhannsson i la fotografia de Benoît Delhomme són els aspectes més positius del film. Aporten el grau de romanticisme necessari i també aconsegueixen remarcar la càrrega de patiment d’aquesta història.
Eddie Redmayne dóna al personatge de Stephen Hawking la dimensió que es mereix. En sap mostrar la part més humana i també la de científic i matemàtic, i tracta amb extrema delicadesa la seva malaltia. Una malaltia complicada d’interpretar, precisament, pels pocs gestos que pot dur a terme l’afectat. Felicity Jones, com a Jane, sap donar el contrapès a la relació entre un científic i una creient, i alhora sap mostrar com de subtil, de vegades, són les relacions amoroses. David Thewlis com el professor de Cambridge Dennis Sciama aporta experiència en un càsting molt jove.
James Marsh ha defensat en una entrevista la importància de Jane en la vida de Stephen i en el film: “Ella no és una figura pública de la manera en què Stephen ho és, però permet la carrera de Stephen tal com mostrem en la pel·lícula, cosa que li suposa un cost personal important. Hi ha una enorme quantitat d’autosacrifici en el seu paper.” Sens dubte, es tracta d’un personatge cabdal en la vida del físic britànic. Tot i això, la pel·lícula se centra massa en la relació personal entre Jane i Stephen i perd l’oportunitat d’explorar la relació entre la ciència i la fe. En determinades escenes, es recrea massa amb els efectes de la malaltia. Tanmateix, queden poc reflectides les teories sobre l’univers i el temps del gran Stephen Hawking.
citizenjoel 