Birdman or The Unexpected Virtue of Ignorance

 

  La necessitat de sentir-se estimat

Cartell/emmastoneweb,com

Cartell/emmastoneweb.com

Alejandro González Iñárritu ha escrit i dirigit aquest film sobre la necessitat de sentir-se valorat i estimat. L’embolcall: una exsuperestrella de Hollywood que arriba a Broadway per versionar, dirigir i protagonitzar l’obra de Raymond Carver,  “De què parlem quan parlem d’amor?”. Però,  té un greu problema : tothom, encara, el veu com a Birdman, el superheroi que el va portar a la fama anys enrere. Però, darrere l’actor s’hi amaga un home deprimit i gens convençut de l’obra que està a punt de representar i dirigir, perseguit pel seu passat i inadaptat a la nova cultura mediàtica. La pel·lícula acaba convertint-se en un retrat del pitjor del món del teatre i del cinema, i vol ser el reflex d’una cultura  decadent. Però, més enllà d’això ens parla de l’obra de teatre permanent que és la vida i sobre el paper que representem per als altres i per a nosaltres mateixos. Un film que sap combinar tots els gènere, i amb un treball de càmera excepcional.

Alejandro González Iñárritu ha dirigit pel·lícules com 21 grams (2003), Babel (2006), Biutiful (2010). Aquest cop escriu i dirigeix aquest film sobre les misèries del món del teatre i del cinema.

La pel·lícula explica la història de Riggan Thompson (Michael Keaton), un actor que es va fer famós el 1992 pel seu paper com el superheroi Birdman. Riggan decideix escriure, dirigir i protagonitzar una obra a Broadway: els relats de Raymond Carver, “De què parlem quan parlem d’amor?”. Per fer-la comptarà amb l’ajuda del seu amic Jake (Zach Galifianakis) com a productor, la seva actual parella Laura (Andrea Riseborough) com a actriu i la seva filla  Sam (Emma Stone) com a assistent. Per aquesta obra també comptarà amb la col·laboració de l’actriu, acabada d’arribar a Broadway, Lesley (Naomi Watts). Els problemes començaran quan un llum cau sobre l’actor Ralph (Jeremy Shamos) i serà substituït pel cotitzat Mike (Edward Norton), provinent de l’anomenada Escola del Mètode.  Amb tots aquests elements hauran d’intentar que l’obra agradi a la crítica de Broadway, Tabitha Dickinson (Lindsay Duckan).

Un treball de càmera excepcional va seguint els personatges un per un per veure qui s’amaga darrere la màscara del professional de la interpretació. Quan els actors es treuen totes les màscares ( també la què es posen en la gran obra que és la vida) i ens mostren  la vertadera persona.

Els actors que protagonitzen el film, des de Michael Keaton fins a Naomi Watts, sembla que volen construir una caricatura de la seva carrera. Hom observa molt clarament com, per exemple, Michael Keaton va interpretar el 1992 un superheroi, el Batman de Tim Burton; i el personatge que representa, Riggan Thompson, Birdman. De fet, Michael Keaton sap jugar de manera brutal el doble i el triple joc: de l’actor que representa un actor i un actor que interpreta un actor que interpreta un personatge. Un punt i a part, mereix Emma Stone, que va millorant com a actriu en cada pel·lícula. Edward Norton manté, en tot moment,  un gran duel interpretatiu amb Michael Keaton.

El director mexicà ha explicat en una entrevista perquè en el film es representa un conte de Raymond Carver: ” En  aquest conte, el què intenta desxifrar Carver és en què consisteix l’amor. I jo volia una obra que d’alguna manera  reflectís el què els passa als personatges. La meva intenció original  era que Riggan Thomson (Keaton)  fos algú absolutament avorrit  i que ,de sobte, l’obra s’apoderés de la seva vida,  per acabar convertint-se en un dels personatges. Per això vaig decidir començar la pel·lícula amb  aquest poema de Raymond Carver (“Un sender nou a la cascada”). En aquest poema es pregunta si va aconseguir el que esperava i es contesta que sí,  perquè esperava estimar per sentir-se estimat.  Tots els éssers humans  vivim buscant això. També Riggan Thomson: amor, afecte.” L’amor i l’afecte que tots busquem d’alguna manera, públicament i privadament,  és el missatge del film. Però, també com costa fugir d’etiquetes i de tòpics a l’hora de parlar de cultura, defecte en què cau el personatge de la crítica de Broadway al jutjar l’obra de Riggan Thompson abans de veure-la. També de la decadència d’un fast-food cultural del qual tots participem i del qual, hipòcritament, tots en reneguem.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.