Big Eyes

Sense la mirada “burtoniana”

Cartell/imbd.com
cartell/imbd.com

Tim Burton porta a la pantalla gran la vida de la pintora Margaret Keane. Els quadres d’aquesta pintora destacaven per ser retrats amb uns  ulls grans. Durant molts anys, el seu marit Walter es va atribuir l’autoria de les seves obres.  La pel·lícula explica aquesta etapa de la vida de Margaret. En aquest film, Tim Burton sembla voler renunciar al seu estil i alhora posar-hi la seva particular firma. Una contradicció que el director no acaba de resoldre.

Tim Burton és un director que ha realitzat films com Mars Attack! (1996) Charlie y la Fábrica de Chocolate  (Charlie and The Chocolate Factory) (2005) i Sombras Tenbrosas (Dark Shadows)  (2012), entre molts d’altres. Aquest cop dirigeix el seu segon biopic després d’Ed Wood (1994) i porta a la pantalla la vida de la pintora Margaret Keane, que curiosament fa un cameo a la pel·lícula.

El film comença quan Margaret  (Amy Adams) va deixar el seu primer marit i es  va traslladar a viure amb  la seva filla Jane (Delaney Ray)  a San Francisco, on va portar els seus quadres i els seus dibuixos i pretenia viure de la pintura. Va conèixer-hi un pintor: Walter Keane (Cristoph Waltz). Ben aviat es van casar i arribaren a un acord: Walter vendria els quadres d’ulls grans de Margaret com si ell en fos l’autor,  per evitar l’escàndol que produiria una obra feta per una dona, que a més a més era divorciada, condicions difícils  d’assumir per la moral americana conservadora de l’època. La seva obra va triomfar i Walter va anar  pressionant Margaret perquè pintés més obres, sempre amb la firma canviada.

La música de Danny Elfman és dels pocs elements que ens transporta al tradicional Tim Burton i un dels aspectes més destacables del film, amb la cançó “Big Eyesde Lana del Rey feta exclusivament pel llargmetratge. A la fotografia, també hi trobem alguns intents clars de posar-hi la firma “burtoniana”, quan la protagonista s’obsessiona tant amb els ulls grans que quan surt al carrer i  mira la gent la veu amb els ulls característics dels seus quadres.

La interpretació d’Amy Adams en el paper de protagonista aconsegueix acostar-nos a una pintora de mitjans del segle XX: una artista que alhora s’ha de transformar en esclava perquè l’art s’està convertint en una indústria més, en el pitjor sentit de la paraula. A Cristoph Waltz se’l veu incòmode com a Walter Keane  i tampoc no s’adapta a la forma de treballar de Burton: cau massa sovint  en  l’histrionisme com a solució.

Tim Burton ha explicat en una entrevista com l’obra de Keane i l’art suburbà el van influir: “Era molt present, com un somni estrany, en la meva consciència”. De fet,  això ja es nota en part de la filmografia del director- molt clarament a  Malson abans de Nadal (The Nightmare Before Christmas) (1993)-, però aquí es troba la gran paradoxa: en la pel·lícula sobre Keane, “la mirada burtoniana” construïda, entre altres, gràcies a les obres de la pintora, no es veu prou nítida. En alguns, però  pocs moments, sobretot quan els ulls de la gent del carrer es fan grans, s’intueix la inconfusible firma del director.

2 pensaments a “Big Eyes

  1. Retroenllaç: …Big Eyes (2014) | citizenjoel

  2. Retroenllaç: …Big Eyes (2014) | citizenjoel

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.