Un Moisès guerrer i un Ramsès espiritual
Ridley Scott dirigeix aquest pèplum que és la seva visió de la història de Moisès. L’acció se situa l’any 1300 aC. Moisès i Ramsès eren els dos fills del faraó, però Moisès va descobrir els seus orígens jueus i va decidir ajudar el seu poble a fugir de l’opressió egípcia. El film ens presenta un Moisès guerrer i un Ramsès espiritual. Això l’allunya molt de la visió clàssica que se’ns presenta a través de l’Antic Testament. A la pel·lícula li falta molta força -tot i els suports digitals- per escenificar els grans moments d’aquest episodi bíblic com les plagues d’Egipte o la separació de les aigües del mar per intervenció de Déu. La comparació amb Els Deu Manaments (The Ten Commandments) (1956) de Cecil B. DeMille resulta inevitable i el film d’Scott en resulta clarament perdedor.
Ridley Scott ha dirigit obres mestres com Alien (1979), Blade Runner (1982) o Thelma&Lousie (1991). Últimament, també ha realitzat films com El consejero (The Counselor) (2013) o Prometheus (2012). Ara, dedica el seu darrer film al seu germà Tony Scott (DEP), basat en el llibre de l’Èxode, el segon de la Bíblia.
L’any 1300 aC, Moisès (Christian Bale), fill del faraó d’Egipte va anar a la ciutat d’Heroòpolis per intentar acabar amb la revolta dels esclaus jueus i ajudar el virrei Hegep (Ben Mendelsohn). Per fer-ho, va voler escoltar els rebels Nun (Ben Kingsley) i Joshua (Aaron Paul). Nun va revelar a Moisès els seus orígens jueus, com va ser dipositat en un bressol al Nil i posteriorment va ser adoptat com a fill pels faraons. A la tornada, va discutir sobre aquesta revelació amb Ramsès (Joel Edgerton), la seva mare Tuya (Sigourney Weaver) i la seva germana Miriam (Tara Fitzgerald). Llavors, va emprendre un viatge a la recerca del seu destí, que no va ser altre que la terra promesa.
Quan hom veu a Christian Bale no pot evitar la comparació amb Charlton Heston a Els Deu Manaments (The Ten Commandments) (1956). Però, Bale no sap captar l’essència del personatge de Moisès, com ho va fer Charlton Heston. A Joel Edgerton, li falta força i un punt més de foscor i maldat: és un Ramsès que no espanta. Cal destacar, tanmateix, la interpretació de Ben Kingsley en el paper de Nun, el personatge més espiritual del film. A més a més, s’ha de subratllar la presència de María Valverde com a Zipporah, esposa de Moisès, i d’una desaprofitada Sigourney Weaver com a Tuya, mare dels protagonistes.
Ridley Scott ha explicat en una entrevista quina és l’estructura fonamental de la història: “Crec que l’estructura fonamental de la història és rica en context emocional: els reptes i els dubtes a què Moisès s’enfronta són increïbles. Moisès encara té dubtes sobre si mateix, d’allò que sent i d’allò que no sent, què creure i què no“. Precisament, aquesta és una de les virtuts del film: mostrar aquest episodi bíblic com la història d’un home que viu instal·lat en el dubte permanent. El problema és que no té prou força -tot i el suport digital- en els moments clau com les plagues o la separació de les aigües del mar. Un pèplum que no aconsegueix trobar ni l’espiritualitat ni l’èpica necessària per tractar un dels episodis bíblics més coneguts. La comparació amb Els Deu Manaments (The Ten Commandments) (1956) de Cecill B. DeMille és del tot inevitable i el film de Scott no en surt gaire ben parat: no sap aprofitar els avenços tecnològics que s’han produït des del 1956, ni tampoc capta l’esperit de la història.
citizenjoel 
Interesante post, además me ha servido para empezar a aprender catalán, jeje creo que lo he entendido bastante bien, así que contento. Muchas gracias y un saludo.
Alfonso