Perduts enmig dels forats negres
Christopher Nolan coescriu i dirigeix aquest film apocalíptic que se situa quan la Terra agonitza i els humans han de buscar un nou planeta per anar-hi a viure. El protagonista és un granger que havia estat pilot espacial i que, per una sèrie de circumstàncies, viatjarà a l’espai per buscar un nou lloc on la humanitat pugui viure. El film té un principi i un final excel·lents, però es perd volent ser un homenatge als grans clàssics de la ciència-ficció com 2001: Una odissea de l’espai (2001: A Space Odyssey) de Kubrick, del qual se’n nota molt la influència, però en queda a molta distància. Alguns temes es tracten amb un llenguatge científic excessivament complex en el context d’un film desmesuradament ambiciós.
Christopher Nolan és un director conegut per films com Memento (2000) o Origen (Inception) (2010) i les últimes pel·lícules de Batman. Aquest cop fa una obra de ciència-ficció basant-se en les teories del prestigiós científic Kip Thorne sobre els forats negres. El guió és obra del mateix director amb l’ajuda del seu germà Jonathan.
El film se situa en una època en què queden pocs anys per a la desaparició de la Terra a causa de diversos desastres naturals. Un dia Cooper (Matthew McConaughey), expilot de la NASA convertit en granger, comença a notar a casa seva esdeveniments paranormals, gràcies a la seva filla petita Murph (Mackenzie Foy). Investigant aquests fenòmens, descobriran un codi binari que els portarà a una instal·lació secreta de la NASA. En aquestes instal·lacions es desenvolupa un projecte secret del professor Brand (Michael Caine) destinat a cercar un nou planeta per a la humanitat aprofitant el descobriment d’un forat de cuc. Cooper acceptarà la proposta d’encapçalar una expedició espacial amb la filla de Brand (Anne Hathaway) i dos científics més per trobar la nova llar de la humanitat. Després de vint-i-tres anys, Murph (Jessica Chastain), formarà part de l’equip d’investigació del professor Brand.
La banda sonora de Hans Zimmer és un dels aspectes destacables del film. En cada situació, et fa viure el moment que vol tractar la pel·lícula
Es nota una mala direcció dels actors, tot i la presència de noms com Matthew McConaughey, Matt Damon o Anne Hathaway, tots per sota dels seus registres habituals. Tot i això, cal destacar dues interpretacions: la de Jessica Chastain fent de Murph adulta i la de Mackenzie Foy fent de Murph nena. Destacar també la presència del sempre fiable Michael Caine com a professor Brand.
El director Christopher Nolan ha explicat quina era la gènesi del projecte en una entrevista: “La gènesi del projecte es recolza en el somni d’en Kip Thorne i Lynda Obst (productora) de construir una pel·lícula de ciència-ficció que suposés que aquests tipus d’esdeveniments poguessin ocórrer realment“. Això genera una contradicció: els fets estan ben explicats, però les teories científiques que s’hi exposen tenen un llenguatge massa complex. El film vol ser un gran homenatge, i no se n’amaga, als grans clàssics de la ciència-ficció. Enmig de tant d’homenatge, es perd en la recerca de la seva pròpia identitat. Les escenes que transcorren a l’espai no aporten gairebé res de nou, malgrat l’evident intenció de Nolan de transcendir. Tot i això, deixa algunes reflexions interessants sobre la humanitat, la ciència, el pas del temps, els records i les enyorances que tenim de les persones que estimem o hem estimat al llarg de la nostra vida.
citizenjoel 
Retroenllaç: …Interstellar (2014) | citizenjoel