Drácula: la leyenda jamás contada (Dracula Untold)

Quan els orígens fan perdre la identitat

Cartell/collider.com
cartell/collider.com

Aquest film de Gary Shore busca els orígens de la llegenda de Dràcula. Per fer-ho, porta al cinema la vida del príncep Vlad Tepes, que va servir d’inspiració  per a la novel·la de Bram Stoker.  El film se  centra en el moment en què Vlad es converteix en el monstre Dràcula. Tot i el bon plantejament inicial, la pel·lícula s’acaba perdent per la seva voluntat de voler ser un producte comercial i tracta superficialment debats interessants sobre la mort, la vida i la religió.

Gary Shore és un jove director que debuta en el llargmetratge amb aquesta pel·lícula. Per fer-ho enfoca la llegenda de Dràcula, centrant-se en  Vlad Tepes com a príncep que va ser l’origen de la llegenda que va recollir Bram Stoker.

La història comença quan Vlad Tepes (Luke Evans) era príncep de Transsilvània. Periòdicament, el príncep havia d’entregar com a tribut a l’imperi otomà nens del seu país per fer de soldats. Durant una d’aquestes ocasions, uns soldats turcs  moriren misteriosament en una muntanya. Quan Vlad ho va investigar, observà que aquella muntanya estava plena de cadàvers d’otomans i fou atacat per una monstruosa criatura.  Poc després, el príncep otomà Mehemed (Dominic Cooper) va venir a reclamar el seu tribut: els nens de Transsilvània, inclòs el  fill de Vlad, Ingeras (Art Parkinson), davant la desesperació de la dona de Vlad, Mirena (Sarah Gadon).  Per salvar Ingeras, Vlad   tornà a la muntanya i va  trobar el Vampir (Charles Dance), amb el qui va acabar fent un pacte: durant tres dies es convertiria en un vampir per poder acabar amb els otomans, però si durant aquest període de temps bevia sang, es convertiria en un vampir per a tota l’eternitat.

Luke Evans no sap ben bé quin tipus de personatge vol construir: un heroi, un antiheroi o simplement un príncep preocupat pel seu poble. Sarah Gadon, en canvi, fa una bona actuació com a princesa. Charles Dance resulta molt convincent en el paper de Vampir, decididament obscur i monstruós.

El director ha explicat en una entrevista quin és el punt de vista original que buscava de la història de Dràcula: “Els orígens d’un home, la llegenda ¿Qui era aquest noi abans de convertir-se en Dràcula? Era l’únic en  què em vaig centrar  i que era important per a mi.”  La pel·lícula, però, té molts problemes, els efectes especials fan molt la sensació de déjà-vu. Volent centrar l’atenció cap a l’origen de la llegenda, es perd enmig de batalles entre otomans i romanesos i se  centra poc en la figura del protagonista.  Un protagonista que el guió no sap construir amb prou força i no  sap reflectir els debats interns sobre la temptació, la religió i els sacrificis personals. Uns debats que es queden en la superfície i que el film no sap explotar.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.