Perdida (Gone Girl)

Sobre la imatge  i la realitat

Cartell/buzzfeed.com
cartell/buzzfeed.com

Aquesta pel·lícula de David Fincher reflexiona sobre la imatge que projectem tant en la societat que ens envolta com en els mitjans de comunicació si som  persones noticiables i sobre un cert periodisme groc que, sobreanaliza cada petit gest. També ens vol fer pensar en el món de la parella i com la rutina i la crisi econòmica hi acaben influint  El punt de partida de la pel·lícula és la desaparició d’Amy Dunne el mateix dia la celebració del cinquè aniversari de casament.  La investigació policial  apuntarà cap al fet que el seu marit, Nick Dunne, podria haver-la assassinat. El film conté homenatges cinèfils evidents, sobretot a Hitchcock. Audiovisualment resulta un film impecable i aconsegueix que et submergeixis en la història. La pel·lícula, però, es fa  llarga i algunes idees es repeteixen massa.

 David Fincher és un director que va debutar amb Alien 3 (1992).  La seva llarga trajectòria inclou títols  com Seven  (Se7en)  (1995). El club de la lluita (Fight Club) (1999), El curiós cas de Benjamin Button (The Curious Case of Benjamin Button) (2008) o La xarxa social (The social network) (2010). Aquest cop adapta, amb l’ajuda de l’autora com a guionista, el best-seller “Gone guirl “(2012)  de Gillian Flyn. 

Nikc Dunne (Ben Affleck) i Amy Dunne (Rosamund Pike) celebren el seu cinquè aniversari de casats. Aquell mateix dia al matí, Amy desapareix. Les pistes que seguiran l’oficial Jim Gilpin (Patrick Fugit) i la detectiva Rhonde Boney (Kim Dickens) els portaran a sospitar que Nick l’ha assassinada. A més a més, s’establirà un judici paral·lel en els mitjans de comunicació, on de seguida serà considerat culpable i acabaran incriminant també  la seva germana bessona Margo (Carrie Coon).  El film explica  la història segons la  doble versió de Nick i d’Amy. Això contribueix a explicitar les diferències entre la pròpia imatge i la realitat.

Ben Affleck demostra que tot i que ha pujat el seu nivell en els últims anys, continua sent un actor molt discret. Rosamund Pike és un dels descobriments d’aquest film, amb una interpretació carregada de matisos en un paper extremadament complex. També cal destacar l’actuació de Carrie Coon i la presència de Tyler Perry.

David Fincher ha parlat en unes declaracions sobre quin tipus de mitjans de comunicació vol criticar  a la pel·lícula: “(…)uns mitjans escombraries, que poden provocar una indignació legítima per com manipulen la realitat, convertint-se en jutge i part. I molta gent els fa servir per informar-se, que és el què em preocupa”. Uns mitjans perfectament retratats en la seva pitjor versió: suposats experts analitzant cada petit gest i cada  declaració i després la seva opinió es converteix en veritat indiscutible i, d’aquesta manera,  es construeix una imatge fictícia de cada persona noticiable. Una imatge que també està influenciada per l’entorn on  es viu.  Unes reflexions sobre la imatge  que són  una de les virtuts del film juntament amb una gran fotografia i l’amor que desprèn  pel cinema, sobretot de Hitchcock, amb homenatges evidents i amb alguns punts en comú amb Vertigen (Vértigo (De entre los muertos)(Vertigo) (1958). El film, però, repeteix massa cops alguns conceptes ja explicats en escenes anteriors i s’allarga massa.  Per altra banda, hi ha moments de la  narració – especialment la recerca de la desapareguda- que resulten poc creïbles en ple segle XXI. Un bon film, però lluny de l’excel·lència que sembla buscar en tot moment el director.

2 pensaments a “Perdida (Gone Girl)

  1. Retroenllaç: …Perdida (Gone Girl) (2014) | citizenjoel

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.