El hombre más buscado (A Most Wanted Man)

L’espionatge després de l’11-S

cartell/imbd.com

Anton Corbijn dirigeix aquest film sobre l’espionatge a l’Europa posterior a l’11-S. Per fer-ho, es basa en les sospites que aixeca en els diferents serveis d’intel·ligència alemanys l’arribada d’un jove txetxè a Hamburg. La pel·lícula aconsegueix fer reflexionar l’espectador sobre els prejudicis després dels atemptats de les Torres Bessones.  Però, l’acció es desenvolupa massa lentament i només la salva l’omnipresència de Philip Seymour Hoffman (DEP).

Anton Corbijn és un director que ha realitzat films com Control (2007) o El americano (The American) (2010). Aquest cop porta al cinema la novel·la de John le Carré, “A Most Wanted Man”.

La pel·lícula comença amb l’arribada de l’immigrant txetxè Issa Karpov (Grigoriy Dobrygin) a Hamburg per buscar el banquer Tommy Brue (Willem Dafoe). Això fa aixecar les sospites de la unitat dels serveis d’intel·ligència alemanys experta en terrorisme islàmic dirigida per Günther Bachmann (Philip Seymour Hoffman). Günther, per altra banda, està obsessionat a atrapar Abdullah (Homayoun Ershadi), un àrab aparentment contrari al jihadisme. Per fer-ho comptarà amb l’ajuda de la delegació de la CIA encapçalada per Martha Sullivan (Robin Wright). 

Philip Seymour Hoffman en el seu últim gran paper com Günther Bachmann excel·leix com a responsable dels serveis de seguretat que intenta fugir dels prejudicis. Grigoriy Dobrygin en la seva actuació com Issa Karpov sap allunyar-se dels tòpics sobre els àrabs i els immigrants i sap donar matisos al seu personatge. També cal destacar la gran interpretació de Nina Hoss en el paper d’ajudant de Günther, Irna Frey. Willem Dafoe es posa en la pell d’un banquer  i sap treure rendiment d’un personatge aparentment pla, Tommy Brue. Rachel McAdams fa una actuació molt irregular com l’advocada Annabel Richter. També cal esmentar la presència de l’actor català Daniel Brühl com a Max.

El director en una entrevista recent ha explicat quin missatge volia donar amb el film: “Volia fer cridar l’atenció en el fet que després de l’11-S, ho veiem tot negre o blanc, el món ho polaritza tot, i, jutgem les persones massa ràpidament només amb proves febles o pressentiments.” Aquest missatge es veu en el film, quan, fins i tot, els personatges que presumeixen de no tenir prejudicis, en alguns moments els mostren. També com la desconfiança entre les persones s’ha accentuat des de l’11-S. Però, també hi ha un altre missatge que se simbolitza clarament en la primera escena del film: les clavegueres. El film parla sobretot d’això: de les clavegueres dels estats i dels serveis d’intel·ligència. Unes institucions que molt sovint es mouen en els marges de la legalitat. La pel·lícula té un ritme massa pausat que només salva l’excel·lent interpretació de Philip Seymour Hoffman (DEP) i les bones imatges que ens ofereix d’Hamburg.

Advertisement