Hèrcules (Hercules)

Hèrcules, un semidéu mercenari

Cartell/www.zdistrict.com
cartell/zdistrict.com

Brett Ratner dirigeix aquesta pel·lícula basada en la seva interpretació del mite d’Hèrcules. El film es qüestiona el mite i, en alguns moments, el caricaturitza. La pel·lícula, però, no aconsegueix el to adequat i les reflexions que vol introduir sobre els mites, la història i els historiadors només es deixen intuir enmig de batalles amb escenes d’acció  i efectes especials com Matrix que no aporten res de nou.

Brett Ratner és un productor de Miami responsable de sèries com Prison Break (2005). Però, també ha dirigit films com El dinero es lo primero (Money Talks) (1997) o Hombre de família  (Family Man) (2000).  Aquest cop porta al cinema la història del mite grec Hèrcules, en una adaptació del còmic d’Steve Moore.

El film explica la història d’Hèrcules (Dwayne Johnson). Hèrcules és un semidéu que dirigeix un grup de mercenaris acompanyat del profeta  Amphiarau (Ian McShane),  el lladre Autòlic (Rufus Sewell), Tideu (Aksel Hennie), Atalanta (Ingrid Bolsø Berdal) i el nebot de l’heroi, Iolau (Reece Ritchie). Aquest grup rep l’encàrrec del rei Coyts (John Hurt) d’intentar derrotar el poderós exèrcit de Rheseus (Tobias Santelmann).

Dwayne Johnson sap donar a Hèrcules el to just entre la comèdia i la  caricatura i també  combina amb encert la dualitat entre l’humà mercenari i el semidéu. Un dels personatges més interessants del film és el d’Iolau interpretat per un  Reece Ritchie que aconsegueix trobar-li el to heroic i solemne.  El nebot d’Hèrcules  explica la història del mite, tot i ser qüestionat pels personatges del film. Ingrid Bolsø Berdal  fa una bona actuació com a heroïna del grup de mercenaris. John Hurt, en canvi, fa una interpretació molt plana com a rei.

El director Brett Ranner ha explicat en una entrevista quin toc diferencial pretenia donar al film respecte a les altres pel·lícules que ja s’han fet sobre Hèrcules : “Volia fer  una versió realista de la història”. El problema és que aquesta  recerca de realisme es converteix en una excusa per transformar-la en la història d’un mercenari vestit de semidéu. Tot i això, cal destacar que a través del personatge d’Iolau , el narrador intern del film, la pel·lícula ens convida a reflexionar sobre la història, els historiadors i els mites. Però, això ho fa des de la superficialitat i desaprofita el potencial d’un debat interessant enmig d’uns tocs de comèdia, a vegades, molt  forçats.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.