Mil veces buenas noches (A Thousand Times Good Night)

Periodisme de guerra i vida familiar

Cartell/http://www.arrowfilms.co.uk/
cartell/.arrowfilms.co.uk

El realitzador noruec Erik Poppe dirigeix aquest film sobre la vida familiar d’una reportera de guerra.  La pel·lícula comença quan aquesta periodista torna a casa seva després de ser víctima d’un atemptat a l’Afganistan i pateix les conseqüències que té aquest fet  sobre el seu entorn.  Es tracta d’un gran producte audiovisual amb un muntatge magnífic i una molt bona interpretació de Juliette Binoche. Però amb un defecte: el guió és previsible i deixa moltes temàtiques mig obertes o mal tancades.

Erik Poppe  és un director noruec que ha dirigit films com Schpaaa (1998) o Hawaii, Oslo (2004). Erik Poppe  no sempre s’ha dedicat al món del cinema,  en els seus inicis va ser fotògraf en el diari Verdens Gang.

El film comença quan la fotògrafa de guerra Rebeca (Juliette Binoche) està fent un reportatge sobre les dones-bomba a l’Afganistan. Resulta greument ferida en  l’atemptat que està cobrint i li caldrà una llarga recuperació a casa seva. Aquesta tornada no serà fàcil, ja que la seva família, el seu marit Marcus (Nikolaj Coster-Waldau) i les seves filles qüestionen que la seva feina sigui compatible amb la vida familiar.  

La pel·lícula compta amb unes magnífiques imatges oníriques que reflecteixen la dicotomia entre la volguda vida familiar i la realitat de la vocació de la protagonista. Aquestes es complementen amb  la magnífica banda sonora d’Armand Amar.

Un aspecte que cal destacar és la superba interpretació de Juliette Binoche. Amb una sola mirada sap reflectir l’evolució del seu personatge. Nikolaj Coster-Waldau  en el paper de la parella de Rebeca no està a l’altura de Juliette Binoche. En canvi, cal destacar l’actuació de Lauren Canny com a filla gran.

El director Erik Poppe  ha confessat en una entrevista: “Vaig agafar la meva pròpia vida i en vaig fer una pel·lícula”. La sempre complicada relació família-professió, en el cas dels reporters de guerra, està ben tractada  en el film. Però, el  problema principal és que s’obren temàtiques claus d’una manera totalment superficial: el debat sobre els límits en periodisme entre la imatge morbosa i la imatge informativa o la censura política americana de certs fets noticiables pel suposat perjudici als seus interessos.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.