Periodisme de guerra i vida familiar
El realitzador noruec Erik Poppe dirigeix aquest film sobre la vida familiar d’una reportera de guerra. La pel·lícula comença quan aquesta periodista torna a casa seva després de ser víctima d’un atemptat a l’Afganistan i pateix les conseqüències que té aquest fet sobre el seu entorn. Es tracta d’un gran producte audiovisual amb un muntatge magnífic i una molt bona interpretació de Juliette Binoche. Però amb un defecte: el guió és previsible i deixa moltes temàtiques mig obertes o mal tancades.
Erik Poppe és un director noruec que ha dirigit films com Schpaaa (1998) o Hawaii, Oslo (2004). Erik Poppe no sempre s’ha dedicat al món del cinema, en els seus inicis va ser fotògraf en el diari Verdens Gang.
El film comença quan la fotògrafa de guerra Rebeca (Juliette Binoche) està fent un reportatge sobre les dones-bomba a l’Afganistan. Resulta greument ferida en l’atemptat que està cobrint i li caldrà una llarga recuperació a casa seva. Aquesta tornada no serà fàcil, ja que la seva família, el seu marit Marcus (Nikolaj Coster-Waldau) i les seves filles qüestionen que la seva feina sigui compatible amb la vida familiar.
La pel·lícula compta amb unes magnífiques imatges oníriques que reflecteixen la dicotomia entre la volguda vida familiar i la realitat de la vocació de la protagonista. Aquestes es complementen amb la magnífica banda sonora d’Armand Amar.
Un aspecte que cal destacar és la superba interpretació de Juliette Binoche. Amb una sola mirada sap reflectir l’evolució del seu personatge. Nikolaj Coster-Waldau en el paper de la parella de Rebeca no està a l’altura de Juliette Binoche. En canvi, cal destacar l’actuació de Lauren Canny com a filla gran.
El director Erik Poppe ha confessat en una entrevista: “Vaig agafar la meva pròpia vida i en vaig fer una pel·lícula”. La sempre complicada relació família-professió, en el cas dels reporters de guerra, està ben tractada en el film. Però, el problema principal és que s’obren temàtiques claus d’una manera totalment superficial: el debat sobre els límits en periodisme entre la imatge morbosa i la imatge informativa o la censura política americana de certs fets noticiables pel suposat perjudici als seus interessos.
