Blade Runner

D’homes i de robots

Cartell/cartelesdepelicula.com
cartell/cartelesdepelicula.com

Aquest clàssic de 1982 de Ridley Scott aprofita una història sobre robots per realitzar un film, on hom s’acaba formulant els grans interrogants de la història de la humanitat: Qui som? D’on venim? Quin és el nostre destí? L’obra s’ha convertit en un clàssic de la ciència-ficció, que ha marcat un abans i un després en la història d’aquest gènere. Tot i això, Ridley Scott la va qualificar d’obra del cinema negre.

Aquesta pel·lícula de Ridley Scott és considerada una obra mestra del cine de ciència-ficció. Una obra que, entre altres molts premis, va guanyar el BAFTA a la  millor pel·lícula.

El guió es basa en la  novel·la “Do Androids Dream of Electric Sheep?” de Philip K.Dick. El seu argument explica que en un futur hi haurà replicants,  uns robots semblants als humans. Aquestes màquines tenen una característica diferencial: mostren sentiments i es rebel·len contra els humans. I el més important, es pregunten sobre el seu origen i la seva identitat. Un grup de replicants protagonitza diversos atemptats. A partir d’aquí, apareixen els blade runner, els policies especialitzats a capturar-los, encapçalats per  Rick Deckard (Harrison Ford). Encara que sempre quedarà un dubte sobre el film: Deckard  és un replicant o simplement  és un humà que es comporta com una màquina? Ridley Scoot ha deixat aquest interrogant a la  lliure interpretació dels espectadors.

El film compta amb un muntatge futurista i referències bíbliques molt accentuades. Aquestes referències es veuen molt clares en la relació del replicant Roy Batty ( Rutge Hauer) amb el seu creador.

Però, si hi ha una escena que mereix un punt i a part, és la de la trobada entre Deckard i Roy  Batty. El seu diàleg  ja forma part de la història del cinema, sobretot el monòleg final de Roy. Totes aquestes escenes van acompanyades de la magnífica banda sonora del compositor grec Evangelos Odysseas Papathanassiou, més conegut com a  Vangelis.

Dels actors, a part de l’actuació històrica de Harrison Ford, cal destacar també la de Rutge Hauer. Tot i la seva llarga i extensa carrera, serà recordat sempre per aquest paper. A més a més, també compta amb la presència d’una irreconeixible Darryl Hanna i Sean Young com a  replicants.

Va ser el primer film que va parlar, obertament, de la humanització dels robots i les seves conseqüències. Un tema que després han explorat altres pel·lícules com L’Home Bicentenari  (Bicentennial Man) (1999)  A més a més, cal destacar el disseny dels seus decorats,  amb referències explícites a Metropolis (1927) de Fritz Lang.  Ens trobem davant d’una obra de culte que va introduir un nou concepte en el camp de la ciència-ficció.

3 pensaments a “Blade Runner

  1. Retroenllaç: Alien: Covenant | citizenjoel

  2. Retroenllaç: …Blade Runner (1982) | citizenjoel

  3. Retroenllaç: …Blade Runner 2049 (2017) | citizenjoel

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.