Open Windows

Una pel·lícula o un videojoc?

Cartell/ wildbunch.biz
cartell/ wildbunch.biz

El director i  guionista Nacho Vigalondo realitza aquest thriller que juga amb diversos tipus de càmeres, des de les  del mòbil fins a les del portàtil. Un joc audiovisual arriscat que permet donar punts de vista originals a la pel·lícula. Per fer-ho narra la història de Nick Chambers, un fan de l’actriu Jill Goddard. Un dia Nick guanya un concurs per anar-hi a sopar, però Jill  refusa la cita. Un home li truca dient que és el  representant  de l’actriu i li ofereix espiar-la a través de la webcam. Aquesta obra de Nacho Vigalondo té un ritme massa ràpid i agafa un punt de vista amb el joc de càmeres que pot costar  d’aguantar. A més a més, el guió s’embolica massa mentre avança la història.

Nacho Vigalondo és un director i guionista càntabre que ha escrit i realitzat, sobretot curtmetratges. Aquest és el seu segon llargmetratge després d’Extraterrestre (2011). Tot i que el projecte d’Open Windows ja estava en marxa al començament de la crisi econòmica, ha estat ara que finalment l’ha pogut acabar.

La pel·lícula explica la història de Nick Chambers (Elijah Wood), un fan que té una pàgina web de l’actriu Jill Goddard ( Sasha Grey). Un dia guanya un concurs per anar-hi  a sopar.  Mentre espera a l’habitació de l’hotel, rep una trucada misteriosa a través de l’ordinador d’un home que es fa anomenar Chord (Neil Maskell). Chord li permetrà accedir a tots els dispositius electrònics de Jill.

Elijah Wood interpreta un paper similar al que va fer a Grand Piano, en el sentit  que és un personatge que pateix una situació complicada en solitud. Aquest cop, però, sap donar més matisos a la seva actuació. Sasha Grey, en canvi, no aconsegueix posar-se en el paper d’una actriu amenaçada per un desconegut.

Nacho Vigalondo ha explicat en una entrevista el punt de vista original d’aquest film: “El càmera cau mort i la càmera segueix gravant. No hi ha interferència humana, l’aparell és el testimoni i només pot ser sincer. “Les preguntes importants, però, són: Estem preparats com a espectadors per la sinceritat de la càmera tanta estona? Quants espectadors poden aguantar un ritme tan ràpid com requereixen les càmeres del mòbil i del portàtil en un llargmetratge? Deixant de banda aquesta circumstància, el guió s’embolica massa cap al final del film. Una cosa està clara: no se la pot descriure com han fet alguns com una versió 2.0 de la Finestra indiscreta (Rear Window) (1954) d’Alfred Hitchcock del segle XXI. En tot cas, seria la seva versió en videojoc, però molt lluny de la genial mirada hitchcockiana de l’original.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.