El llarg camí cap a la terra promesa
James Gray dirigeix aquesta pel·lícula sobre la frustració del somni americà. Per fer-ho explica la història d’Ewa, una immigrant polonesa que va arribar a l’Illa d’Ellis, als Estats Units, amb la seva germana Magda l’any 1921. La seva germana és retinguda a l’hospital de l’illa en detectar-li una tuberculosi. Ewa, a punt de ser deportada per una falsa acusació, serà acollida per un home misteriós anomenat Bruno. A partir d’aquí, la protagonista veurà com el somni de la terra promesa es converteix en un infern. El film esdevé un retrat fidel de la lluita dels immigrants per sobreviure en un món hostil i també reflecteix les vergonyes de la societat nord-americana posterior a la Primera Guerra Mundial i en plena Llei Seca.
James Gray és un director que ha realitzat films com La nit és nostra (We Own the Night) (2007) o Dos Amants (Two Lovers) (2008). Aquest cop porta al cinema la vida dels immigrants que van arribar després de la Primera Guerra Mundial als Estats Units a través de l’illa d’Ellis.
La pel·lícula narra l’arribada als Estats Units de les germanes Ewa (Marion Cotillard) i Magda Cybulska (Angela Sarafyan), confiades que serien acollides pels seus oncles que vivien a Nova York. Un cop arriben a l’Illa d’Ellis, Magda és internada a l’hospital per tuberculosos i Ewa és salvada de la deportació per un home misteriós, Bruno (Joaquin Phoenix). Ben aviat, Ewa descobrirà que els Estats Units no és la terra promesa que havia somiat. La protagonista intentarà sobreviure amb l’objectiu de reunir-se amb la seva germana Magda.
Marion Cotillard com a Ewa sap mostrar amb cada gest la desesperació progressiva de l’immigrant que descobreix que el què semblava el cel pot arribar a esdevenir un infern. Joaquin Phoenix com a Bruno construeix un personatge complex que mostra com els humans fem el que sigui per sobreviure. També cal assenyalar l’actuació de Jeremy Renner en el paper d’Emil com a un home bo que intenta que la protagonista recuperi la fe en la seva lluita.
El director i guionista James Gray va explicar en una entrevista què buscava en el moment de construir els personatges: “Jo volia tenir personatges obligats a fer tot el possible per sobreviure“. Precisament, el film és una mostra de com la selva d’un món nou, pot ser un lloc perillós per animals fràgils. D’éssers humans transformats amb ratolins esclafats pel seu propi destí com descriu el llibre de John Steinbeck, “Homes i ratolins” (Of Mice and Men). Un film excel·lent que retrata una època no tan llunyana, on rere el tracte a la immigració, en el període entre la Primera i la Segona Guerra Mundial, es deixava intuir la llavor del feixisme i l’antisemitisme que no tardaria gaire temps a mostrar-se amb la seva pitjor cara.
citizenjoel 