Grace of Monaco

Més Mònaco que Grace

Poster/umedia.eu
cartell/umedia.eu

Oliver Dahan porta al cinema la vida de l’actriu i posterior princesa del Principat de Mònaco, Grace Kelly. El film se centra a  principis dels anys seixanta, quan Grace, ja princesa de Mònaco, va rebre la proposta d’Alfred Hitchcock de protagonitzar la pel·lícula Marnie (1964). Aquesta proposta va suposar un trasbals per a Grace i per al  Principat. La pel·lícula d’Oliver Dahan, però, no té un estil definit i no se sap si vol ser un biopic de Grace Kelly,  un retrat de la vida en la cort de Mònaco o si vol mostrar les estratègies de l’alta diplomàcia.

Oliver Dahan és un realitzador conegut per haver dirigit  films com  La vida prometida (La vie promise) (2002) La vida en rosa (La vie en Rose) (2007). Aquest cop porta al cinema uns anys clau  en  la vida de Grace Kelly i del Principat de Mònaco.

La pel·lícula se centra en la vida de Grace Kelly (Nicole Kidman) en els seus primers anys a Mònaco. La seva nova vida com a princesa amb Rainier (Tim Roth)  es veurà compromesa per la petició d’Alfred Hitchcok (Roger Ashton-Griffiths) d’interpretar el paper protagonista del seu nou film, Marnie (1964). A més a més, això coincidirà amb  el moment de la construcció de la futura Unió Europea i amb un greu conflicte entre el Principat de Mònaco i la França de De Gaulle (André Penvern).

Nicole Kidman  no aconsegueix transmetre la proximitat i calidesa de la princesa de Mònaco,  Grace Kelly. Tim Roth tampoc sap donar-li la classe necessària  al seu personatge de Rainier III  i acaba semblant més un president de govern convencional que el príncep de Mònaco. Cal destacar, però, la bona interpretació de Frank Langella en el paper del religiós Francis Tucker, un dels millors amics i consellers de la Casa Reial de Mònaco. Milo Ventimiglia també fa una bona actuació i mostra l’important paper dels caps de premsa en una situació com la que vivien Mònaco i Grace Kelly.

El director de la pel·lícula, Oliver Dahan, ha declarat:  “vaig voler fer un retrat complet: l’actriu, la dona, la intimitat de les seves decisions. Una dona casada, amb fills, que ha d’enfrontar veritables conflictes interns”. Però, el gran problema és que el film s’acaba centrant més en els conflictes polítics, econòmics i diplomàtics  de Mònaco que no en els conflictes interiors d’una actriu convertida en princesa.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.