Divergente (Divergent)

Insuficientment divergent

Cartell/divergentofficial.tumblr.com
cartell/divergentofficial.com

Neil Burger porta al cinema el best-selller de Veronica Roth, “Divergent. Aquesta antiutopia ens transporta a una societat  apocalíptica on se separa els individus segons la seva personalitat per evitar guerres. Però, hi ha un grup de persones que resulta inclassificable: els divergents,  que no superen  les  proves per accedir a un grup determinat i són perseguits pel sistema perquè no hi encaixen. La pel·lícula és audiovisualment molt bona, però té greus problemes de guió.

Neil Burger és un realitzador conegut per films com L’Il·lusionista (The Illusionist) ( 2006) o Sense límits ( Limitless (Dark Fields)(2011). Aquest cop adapta al cinema la novel·la de Veronica Roth, Divergent. Aquesta és la primera part d’una futura trilogia.

El film ens situa en un futur apocalíptic on la societat, per evitar guerres, es divideix en les següents faccions:  Honestedat, Abnegació, Intrepidesa, Erudició i Cordialitat. Quan compleixen setze anys, als adolescents els fan una prova mental per veure a quin grup haurien de pertànyer. Beatrice Pior (Shailene Woodley) no obté els resultats concloents per entrar a  cap dels grups establerts. Per això, intentarà amagar aquests resultats que la converteixen en una divergent, un grup perseguit socialment. Mentrestant es refugia al grup d’Intrepidesa.

La pel·lícula conté una gran quantitat d’homenatges audiovisuals a la història del cinema. Des de la ciència-ficció més moderna fins al cinema clàssic.  Una cosa que demostra el gran amor del director cap al setè art.

Shailene Woodley construeix prou bé el personatge de Beatrice Pior. Kate Winslet aconsegueix donar un gran cinisme a la malvada Jeanine. Theo James i Jai Courtney exageren massa el paper d’heroi i el  de dolent, respectivament, i no saben mostrar prou bé els aspectes grisos que s’amaguen darrere dels seus personatges.

El director ha explicat en una entrevista recent que volia convertir la història del llibre en una utopia comunal. Precisament, les reflexions  sobre  com la personalitat de l’individu afecta  l’organització social són el punt fort de la pel·lícula. Tot i això, el film acaba caient en els pitjors erros de les pel·lícules comercials i no aconsegueix ser prou divergent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.