Homenatge o paròdia?
John Turturro dirigeix aquest film que, en molts moments, sembla portar la firma de Woody Allen. La música i algunes temàtiques així ho semblen acreditar. La pel·lícula ens narra com la necessitat econòmica porta a dos homes a fer un de gigoló i l’altre de proxeneta seu en un barri jueu ortodox. El producte final, però, no arriba al nivell de les comèdies de Woody Allen i en alguns moments s’arriba a fer repetitiu.
John Turturro es dedica, bàsicament, a la interpretació. Però, també ha dirigit alguns films com Mac (1992) o Romance i Cigarettes (Romance and Cigarettes) (2005).
La pel·lícula explica la història de Murray (Woody Allen), un jueu de Nova York, que sent la conversa de la doctora Parker (Sharon Stone) amb la seva amiga Selima (Sofía Vergara), parlant de fer un ménage à trois. Però, tenen un problema: necessiten un gigoló. Murray els ofereix els serveis del seu amic Fioravante (John Turturro). Aquest ben aviat es convertirà en un reputat gigoló local. L’acció passa en un barri jueu ultraortodox, on no s’accepten aquest tipus de pràctiques.
La pel·lícula aprofita per tractar les grans temàtiques de la filmografia de Woody Allen. Des dels jueus fins al sexe, aquí amb escena lèsbica tova inclosa entre Sharon Stone i Sofía Vergara, la seducció i les referències constants al món dels psiquiatres i els psicòlegs.
La banda sonora d’Abraham Laboriel i Bill Maxwell mereix un punt i a part. A més a més, del tradicional jazz que acompanya les obres de Woody Allen, podem trobar-hi referències a la seva gira europea, amb cançons dels països on ha rodat últimament.
Tant Sharon Stone com a doctora Parker com, en alguns moments, Woody Allen com a Murray semblen fer una caricatura de la seva pròpia carrera cinematogràfica. John Turturro, en canvi, fa un bon paper com a gigoló que dubta de la moralitat de la seva feina. Vanessa Paradis fa la millor interpretació de la pel·lícula en el paper de la jueva vídua Avigal que vol utilitzar els serveis del gigoló, però està influenciada per l’ambient ultraortodox jueu que l’envolta.
John Turturro ha confessat en una entrevista que va escriure la pel·lícula per a Woody Allen. Tot i que en alguns moments sembla portar la firma del director jueu. Aquest intent d’homenatge a Woody Allen queda finalment reduït a una paròdia.
citizenjoel 