L’infant salvatge (El pequeño salvaje) (L’Enfant Sauvage)

La humanitat del salvatge

Cartell/enfrance.org
cartell/enfrance.org

Aquest film de François Truffaut de l’any 1970 ens planteja com es construeix la personalitat d’un  ésser humà a través de l’educació.  Per fer-ho es va basar en la història real de Victor de Aveyron, un nen que va ser abandonat en el bosc amb dos anys de vida, el van capturar essent salvatge  i va ser educat pel doctor Jean Itard a finals del segle XVIII.

François Truffaut va ser un dels directors més importants de la nouvelle vague francesa. La majoria dels autors d’aquest moviment van exercir de crítics en la revista Cahiers du Cinema, una revista que va reivindicar el cinema d’autor. Aquesta visió del cinema consistia a valorar la figura del director com a l’artista que és el principal responsable de la pel·lícula. Això els va dur a parlar àmpliament d’autors com Hitchcock, a qui Truffaut va fer una llarga entrevista a principis dels anys seixanta. Aquesta entrevista és considerada actualment un dels grans documents de la història del setè art.

Quan va dirigir aquest film,  François Truffaut ja havia dirigit  pel·lícules tan cèlebres  com Els 400 cops (Les Quatre Cents Coups) (1959) o  Fahrenheit 451 (1966). El 1970 va decidir portar a la pantalla gran la història de Victor de Aveyron, un nen salvatge que vivia en els boscos de Caune, en el Llenguadoc. Aquest nen va ser adoptat i educat pel metge i pedagog francès Jean Marc Gaspard Itard. La pel·lícula se centra en els primers anys d’educació de Victor  a casa d’Itard, amb Madame Guerin, que va tenir cura del noi  gràcies a una subvenció del Ministeri de l’Interior. Aquesta pel·lícula està basada en els documents d’aquest ministeri i en els estudis d’Itard.

La banda sonora del film està totalment integrada per composicions de Vivaldi i està protagonitzat per François Truffaut com a  doctor Itard. El fet de ser director i actor en la mateixa pel·lícula era un fet habitual en la filmografia del francès. Un bon exemple d’això són films com La nit americana (La nuit américaine) (1973). Jean-Pierre Cargol va interpretar el nen protagonista, però la seva carrera cinematogràfica es va estancar i només va participar en un altre film, Caravan to Vaccares (1974). El paper de Madame Guerin  és interpretat per Françoise Seigner, una actriu d’una àmplia  i contrastada trajectòria a França, però que bàsicament va centrar la seva carrera en el teatre.

 Una obra mestra sobre l’educació, però que també conté implícit un fort discurs contra el racisme i el colonialisme. Un film que ens convida a reflexionar sobre com l’ambient on s’ha viscut en els primers mesos i anys de vida  influeix en l’educació de les persones. De fet, François Truffaut va declarar en una entrevista: “Un dels grans temes actuals és la dificultat de la comunicació humana (….) Volia mostrar una vertadera falta de comunicació en la meva pel·lícula”. Precisament,  aquest és un dels grans valors del film: mostrar la falta de comunicació i empatia cap a un ésser humà desconegut i salvatge, que és present, en un moment o un altre del film, en la majoria dels personatges.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.