Noé (Noah)

Un Noé vanitós

Cartell/mubis.es
cartell/mubis.es

Darren Aronofsky dirigeix i escriu aquest film sobre la història de Noè i la seva arca. La pel·lícula s’allunya d’una versió clàssica dels fets per posar-hi una dosi d’efectes especials, a vegades, excessiva i mancada de la màgia necessària. Una història on el pecat  i el càstig hi són sempre presents, fins i tot en Noè, però d’una manera massa directa i exagerada.

Darren Aronofsky és un director i guionista de pel·lícules com Rèquiem per un somni (Requiem for a dream) (2000) o el Cigne negre (Black Swan) (2010). Aquest cop porta a la pantalla un film que ja ha estat censurat en molts països. Cal recordar que la figura de Noè és present  al cristianisme, al judaisme  i, per exemple, per als  musulmans és un profeta.

La història se centra en Noah, descendent de Set (tercer fill d’Adam i Eva), que es vol allunyar dels descendents de Caín i del pecat original. Ja gran (Russell Crowe) viu amb la seva dona Naameh (Jennifer Connelly) i amb els seus fills Shem (Douglas Booth), Ham (Logan Lerman) i Japheth (Leo McHugh Carroll). Un dia rep un missatge de Déu que l’ajudarà a desxifrar el seu avi Methuselah (Anthony Hopkins). Durant el viatge per arribar a les muntanyes on viu Methuselah, es trobaran un poblat arrasat amb una única supervivent, una nena malferida anomenada Illa (Emma Watson), descendent de Caín, a qui salvaran i adoptaran.

Rusell Crowe interpreta un Noè amb tocs massa grisos en la part final del film. Jennifer Connelly fa un bon paper, però no mostra prou els matisos que requereix el personatge. Emma Watson, en canvi,  demostra la seva evolució com  a actriu i fa la millor interpretació del film. A més a més, cal assenyalar la bona actuació de Douglas Booth.

Un film que enmig de tants efectes especials s’allunya de l’esperit de la narració bíblica i aquests fan pensar molt en els d’altres pel·lícules com les de la trilogia d’El senyor dels anells o La història interminable (The Never Ending Story) (1984). El director ha explicat en una entrevista recent perquè va triar la història de Noe de la bíblia: “El que crec que és la part més fascinant de la història és la contradicció inherent a la història, que és que tots som descendents de pecat original.” Aquesta concepció acaba convertint la segona part de la pel·lícula després del diluvi en una història massa fosca sobre la família,  el pecat i el càstig.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.