Enemy

L’enemic interior

Cartell/collider.com
cartell/collider.com

El realitzador canadenc Denis Vileneuve realitza aquesta pel·lícula entre el thriller i l’erotisme basant-se en la idea de l’enemic interior. El film explica la història d’un professor obsessionant amb un actor que és idèntic a ell.  Es tracta d’un producte audiovisualment excel·lent, però amb un final massa obert.

Denis Vileneuve és un director conegut per les seves dues últimes i aplaudides pel·lícules: Incendies (2010) i Presoners (Prisoners) (2013). Aquest cop porta al cinema la seva interpretació del llibre de José Saramago, “El hombre duplicado”.

El film se centra en el personatge d’Adam (Jake Gyllenhaal), un home amb una vida monòtona, però que amaga un cert gust per les perversions sexuals. La seva vida es limita a fer classes de política a la universitat  i  a la seva  relació amb Mary (Mélanie Laurent). Un dia descobreix una persona idèntica a ell en l’aspecte físic i en la veu: l’actor  Anthony Claire (Jake Gyllenhaal). Aleshores començaran una història d’obsessió mútua, amb la dona d’Anthony, Helen (Sarah Gordon) pel mig.

Aquesta pel·lícula no s’entendria sense la magnífica fotografia.  Una fotografia que aconsegueix imbuir-te en l’ambient tètric, obscur i eròtic que li vol donar el director. També hi contribueix decisivament la banda sonora de Daniel Bensi i Saunder Jurriaans.

Jake Gyllenhaal és un dels pals de paller del film. Amb un sol gest es transforma amb el professor Adam o amb l’actor Anthony.  Però, també fan una bona actuació tant Mélanie Laurent com Sarah Gordon. A més a més, també cal destacar el petit paper d’Isabella Rossellini en el paper de mare del professor.  Si s’han de valorar les interpretacions, cal assenyalar que els actors i les actrius aconsegueixen elaborar discursos a partir del silenci.

Un film que no deixa de tenir grans referents cinematogràfics, més o menys  explícits, des de Buñuel i el seu llenguatge simbòlic  a Hitchcock, sobretot a Vertigen (D’entre els morts) (Vertigo) (1958). Davant la complexitat de la pel·lícula, el director ha subratllat en una entrevista: “Tenia la intenció especial de parlar sobre el poder del subconscient. Com a éssers humans, estem lluitant constantment amb forces dins nostre per prendre decisions i, de vegades, adoptem una altra identitat en segons quines situacions”. Una lluita interna per la identitat que queda mostrada a vegades amb massa subtilitat i simbolisme durant el film. A més  a més, el final resulta massa obert i amb un grau de surrealisme excessiu per a l’espectador.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.