La solitud d’un vell lluitador
J.C. Chandor dirigeix aquest film que ens explica la lluita d’un home per sobreviure després que el seu vaixell xoqués contra una deixalla enmig de l’Oceà Índic. La història d’aquest home, interpretat per Robert Redford, és una metàfora dels perills que representa la destrucció de la naturalesa per l’ésser humà.
J.C. Chandor és un director conegut per haver dirigit i escrit Margin Call (2011). En el seu segon llargmetratge ha volgut arriscar amb un film sense diàleg i amb un sol actor.
La història tampoc no pot ser més simple: un personatge desconegut interpretat per Robert Redford es troba a alta mar en solitari en el seu vaixell, el Virginia Jean. Després de xocar contra les restes de la càrrega d’un altre vaixell, començarà una dura lluita per a la supervivència.
Mentre dura el film, Robert Redford fa tot el que pot per aguantar la pel·lícula en una molt bona actuació, on gairebé no diu cap paraula. A més a més, les poques que diu no aporten cap informació rellevant. Tot i això, transmet perfectament la capacitat de lluita per la supervivència en un personatge que, en cap moment, es deixa portar per la desesperació.
En un producte audiovisual com aquest, hi ha elements com el so i la banda sonora que s’ha de calcular molt bé quan s’utilitzen i quan és millor el silenci absolut. Un dels grans hàndicaps d’aquest film és que li falta una banda sonora que emocioni i aconsegueixi fer patir més l’espectador, cosa que la d’Alex Ebert no aconsegueix.
Segons ha explicat el director en una entrevista: “Volia narrar un relat de supervivència en conceptes molt bàsics, i això exigia que l’espectador també sentís la precarietat i l’angoixa del naufragi“. Una precarietat que acaba condicionant massa un producte final molt arriscat en temps de soroll, i, on falta música i poesia.
citizenjoel 