La ladrona de libros (The Book Thief)

La innocència enmig de l’horror

cartell/impawards.com
cartell/impawards.com

Aquesta pel·lícula de Brian Percival tracta sobre la crema de llibres en l’Alemanya nazi. Ho fa des del punt de vista d’una nena òrfena, filla d’una militant comunista, que es dedica a salvar els llibres recordant-los i recitant-los. El film, tot i que parteix d’una bona història acaba caient massa en el sentimentalisme fàcil i explica  poc el moment històric en què se  situa l’acció.

Aquest film està dirigit per Brian Percival.  Un  director britànic que és conegut per haver  dirigit  pel·lícules per televisió i la sèrie Downton Abbey (2010). Ara ha realitzat el seu segon llargmetratge després de  A Boy called Dad (2009). Aquest cop porta al cinema la novel·la de  Markus Zusak,  “The book thief”.

La pel·lícula explica la història de Liesel Meminger (Sophie Nélisse), una nena òrfena que és acollida en plena Alemanya nazi pel matrimoni format per Hans (Geoffrey Rush) i Rosa Huberman( Emily Watson). Liesel s’aficionarà a la lectura gràcies a la dona de l’alcalde, Ilsa Herman  (Barbara Auer), que li permetrà  llegir tots els llibres de la seva biblioteca. La seva nova família acollirà a un refugiat jueu malalt, que acabaran amagant en el soterrani, Max (Ben Schnetzer), a qui Liesel cuidarà  llegint-li  novel·les. La relació de Liesel amb Rudy (Nico Liersch) és una metàfora de la mirada innocent d’uns nens davant l’horror nazi. La història té la particularitat que el narrador en tercera persona és la Mort.

Tota la història està explicada com un conte. El film està acompanyat  per la música de la magnífica banda sonora de John Williams.

Les interpretacions són un dels punts forts del film. Sophie Nélisse realitza una gran interpretació en el paper de la nena protagonista. També cal destacar l’excel·lent actuació de Geoffrey Rush i la presència de la veterana actriu Emily Watson. Ben Schnetzer fa una bona actuació en el paper de Max.

Una pel·lícula que es pot considerar que es pot considerar per la forma narrativa, un conte per adults. Brian Percival en una entrevista recent ha explicat: “vam intentar ser el màxim  de respectuós amb els fets reals que van passar”. El producte final  està ben realitzat, tot  i que hi trobem a faltar una major contextualització històrica de certs esdeveniments claus tant de la Segona Guerra Mundial com de l’Alemanya nazi.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.