Un cap de setmana molt vist
Aquest film de Roger Michell parla d’un matrimoni d’uns seixanta anys que tornen a París, trenta anys després d’haver-hi passat la lluna de mel. La pel·lícula vol ser un homenatge a la nouvelle vague amb tocs d’humor britànic, però la combinació no aconsegueix l’harmonia necessària.
Roger Michell és un director anglès que ha dirigit films com Notting Hill (1999) o Al límite de la verdad (Changing Lanes) (2002). Aquest cop torna amb una comèdia àcida sobre l’amor en la vellesa i el pas del temps.
El film ens explica la celebració dels trenta anys de matrimoni de Nick (Jim Broadbent) i Meg (Lindsay Duncan) a París, on havien passat la seva lluna de mel. Allà intentaran reviure aquell viatge, però ràpidament s’adonaran de com han canviat en l’àmbit personal i també de com ha canviat el món que els envolta. Nick es trobarà amb un antic company, Morgan (Jeff Goldblum). Aquest personatge fa de contrapunt i ens mostra una manera d’entendre l’amor completament oposada a la de Nick i Meg.
Tota la pel·lícula vol ser un homenatge a la nouvelle vague i en té referències clares. Però no aconsegueix un altre objectiu del film: sumar-hi l’humor britànic. La combinació final acaba perdent les virtuts tant de la nouvelle vague com de la millor comèdia britànica.
Un dels fets més destacables són les grans interpretacions: Jim Broadbent; una actuació ja premiada en el Festival de Sant Sebastià amb la Concha de Plata; i Lindsay Duncan demostren una gran química. També cal assenyalar la presència del veterà actor nord-americà Jeff Goldblum com a Morgan.
Una pel·lícula que no assoleix el nivell alt que pretenia. El director va afirmar en una entrevista que Le Week-End parla “del matrimoni, del confort i la codependència i les frustracions que comporta“. Uns temes que són tractats des dels tòpics que sempre s’han utilitzat per parlar-ne.
citizenjoel 
Retroenllaç: ..Le Week-End (2013) | citizenjoel