Presoners (Prisoners)

Presoners dels seus pecats

Cartell/prisionersthemovie.com
cartell/prisionersthemovie.com

Aquest film de Denis Villeneuve explica la història de la desaparició de dues nenes petites el dia d’Acció de Gràcies i la reacció enfurismada que tindrà un dels pares. També ens mostra com aquest pare ja ha decidit qui és el culpable de la seva desaparició. Tot això serveix d’excusa  per parlar-nos de la culpa i la venjança en la societat actual, amb un llenguatge religiós de fons.

Denis Villeneuve és un director conegut per pel·lícules com Incendies (2010) o Polytechnique (2009). Aquest cop ens parla de la venjança i de com les persones poden canviar en circumstàncies extremes.

La pel·lícula comença amb la celebració del dia d’Acció de Gràcies per part de les famílies Dover i Birch a casa dels Birch. La família Dover està composta per  Keller Dover (Hugh Jackman), Grace (Maria Bello) i els seus dos fills, l’adolescent Ralph ( Dylar Minnete) i la petita Anna (Erin Gerasimovich ). L’altra família, els Birch, la formen Franklin (Torrence Howard) i la seva dona Nancy (Viola Davis), la seva filla gran Eliza (Zoe Borde) i la seva filla petita Joy (Kyla Drew Simmons). Enmig de la celebració,  les petites Joy i Anna decideixen anar a buscar un xiulet vermell a casa dels Dover. A partir d’aquest moment, desapareixen, i el detectiu Loki (Jake Gyllenhaal) ho investigarà. Tothom està convençut que el culpable dels fets és el discapacitat intel·lectual Alex Jones (Paul Dano). Això farà que Keller Dover decideixi començar, pel seu compte, un interrogatori molt dur  a Alex per trobar les seves filles.

La pel·lícula es mou en un ambient tètric, on cap persona acaba sent com aparenta ser. Tot això, en un film on el perdó, el pecat i la culpa, en el sentit més religiós d’aquests termes, acaben sent protagonistes. A més a més, aquesta pel·lícula compta en molts moments amb  referents clarament bíblics.

Hugh Jackman fa una magnífica interpretació com a persona que es va enfosquint empès per les circumstàncies. Jake Gyllenhaal,  està correcte en el paper de detectiu ingenu, i que  encara creu en la justícia. De la resta d’interpretacions, cal destacar Maria Bello en el paper de dona del protagonista i  Terrence Howard en el d’amic de Keller Dover  i pare de l’altra nena perduda.

Aquesta història tracta de com els humans ens comportem si ens trobem sotmesos a una pressió extrema, tal com ha declarat el seu director en una entrevista:”Allò que més em va atraure d’aquest projecte és l’exploració de la violència. Com algú amb molta pressió damunt seu es converteix en violent”. Una violència que, en alguns casos, totalment justificats pel guió, és poca, però molt macabra. En conclusió, una pel·lícula que ens convida a reflexionar sobre la manera d’enfrontar  les situacions més extremes de la vida.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.