Las brujas de Zugarramurdi

Un aquelarre excessiu

Cartell/elseptimoarte.net

Cartell/elseptimoarte.net

Aquesta comèdia d’Álex de la Iglesia ens parla de la bruixeria i la màgia a Zugarramurdi, un poble navarrès amb una tradició històrica sobre aquests temes. La pel·lícula comença amb un atracament  en una botiga de compra-venda d’or a Madrid. La persecució policial obligarà els atracadors a intentar passar la frontera francesa. Però, per diversos motius la que havia de ser una breu parada a Zugarramurdi, es convertirà en un malson on la bruixeria hi serà present . Un film que en determinats moments cau en excessos inversemblants, sobretot en la seva part final.

Álex de la Iglesia és un director amb una àmplia trajectòria. Aquest realitzador basc és conegut per films com la destacable  El dia de la bestia (1995) o Balada triste de trompeta (2010). Las Brujas de Zugarramurdi, la  va presentar recentment en el Festival de San Sebastià.

Aquesta pel·lícula està basada en un episodi real:  les múltiples detencions de  bruixes, durant el segle XVII, per part de  la Inquisició espanyola  a la població navarresa de  Zugarramurdi. Això va provocar que  se la relacionés per sempre més amb la bruixeria. Actualment, en aquest poble hi ha ubicat un museu de la bruixeria.

La pel·lícula comença amb l’atracament en una botiga de compra-venda d’or a Madrid per part d’una banda de delinqüents disfressats d’homes-estàtua. Aquesta banda està dirigida per José ( Hugo Silva), disfressat de Crist, juntament amb Tony ( Mario Casas), disfressat de soldat verd,  i tres membres més. El propi  fill  de José, Sergio (Gabriel Delgado), participa activament en l’atracament. Però, la intervenció de la  policia els farà  fugir en el taxi de Manuel ( Jaime Ordóñez), amb la intenció d’anar cap a França. Pel camí, a través dels boscos i carreteres secundàries, aniran a parar a Zugarramurdi, :  un lloc on viuen unes bruixes que practiquen els ritus satànics i  el canibalisme. Aquestes bruixes estan dirigides per la família Barrenetxea, amb Graciana (Carmen Maura), Maritxu (Terela Pávez) i Eva (Carolina Bang).

Aquesta pel·lícula compta amb una interpretació excepcional: de Carmen Maura com a Graciana, una de les bruixes de Zugarramurdi. Hugo Silva fa una molt bona actuació com a José. En canvi, Mario Casas no està tan convincent com a Tony. També cal destacar les actuacions de Jaime Ordoñéz com el taxista Manuel i de Pepón Nieto com Inspector Calvo. A més a més, cal assenyalar la participació de Santiago Segura com a  una de les bruixes.

Un film de l’estil d’ Álex de la Iglesia, amb una gran dosi d’ironia en els diàlegs. El problema és que en alguns moments de la pel·lícula, sobretot al final, cau en un surrealisme excessiu. El director Álex de la Iglésia explicava en una entrevista recent: “(:::) la cosa és riure’m de la guerra de sexes i de tot allò que em passa, que tinc un problema de misantropia..” En conclusió, un film amb la firma inconfusible del director basc que, com en molts altres dels seus films, combina un original sentit de l’humor amb escenes francament excessives com les de l’última part de la pel·lícula.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s