Un Jobs sense carisma
Aquest biopic del creador d’Apple, dirigit per Joshua Michael Stern, ens explica els primers anys d’aquesta gran companyia. A més a més, intenta aproximar-se a la personalitat de l’Steve Jobs. Un film, però, que no transmet la importància que va tenir, ja des dels seus inicis, la seva figura.
Joshua Michael Stern és un director conegut per pel·lícules com L’últim vot (Swing Vote) (2008) o El llibre màgic (Neverwas) (2005). Aquest cop aposta per portar al cinema la vida d’una icona del segle XXI: Steve Jobs, creador de la companyia Apple i dels ordinadors personals. Aquesta pel·lícula va ser presentada en el festival de Sundance.
El principi de la pel·lícula ens situa l’any 2001, quan Steve Jobs ja és una persona coneguda i respectada. Però, de seguida ens transporta l’any 1974, quan encara era un jove hippie que vivia amb els seus pares adoptius. També ens parla de la seva relació amb el seu gran amic Daniel Kottke (Lukas Haas) i de l’important viatge que van fer junts a l’Índia. Després, ens narra com el 1976 Steve Jobs està treballant a l’empresa de tecnologia Atari, on no se sent prou realitzat. Tot canvia, quan un altre dels seus amics, Steve Wozniak (Josh Gad) li explica el seu projecte: construir el primer ordinador personal. A partir d’aquí, amb uns altres quatre amics, constitueixen la petita empresa Apple amb l’objectiu de vendre els primers ordinadors personals. De mica en mica, el negoci anirà creixent fins a convertir-se en la gran empresa que tots coneixem actualment.
El guió de Matt Whiteley, però, acaba centrant-se massa en la vida personal de Steve Jobs. A més a més, en gairebé cap moment es veu el gran impacte que van tenir, per exemple els ordinadors personals o els Mac en l’àmbit social, tant des d’un punt de vista empresarial com del consum personal.
Un punt i a part important mereix la interpretació dels actors. Ashton Kutcher com se centra massa a imitar els moviments de Steve Jobs, però, no transmet la seva aura. En canvi, cal assenyalar la correcta actuació d’actors com Matthew Modine, Dermot Mulroney o Josh Gad. El film requeria, així i tot, interpretacions més potents.
Una pel·lícula que, si bé toca la part més desconeguda de la vida de Steve Jobs, no l’acaba mostrant en tota la seva força. De fet, no resulta tal com el director la defineix en una entrevista: “és la història d’un lluitador i l’ambició d’algú que, contra tot pronòstic, aconsegueix tenir una visió i introdueix alguna cosa que mai no havia existit abans. Una cosa que s’ha convertit en part del nostre teixit cultural, una cosa, l’essència de la qual ens resulta inconcebible – i aquesta és la història de Steve Jobs“. La pel·lícula, però, fracassa en l’intent de mostrar la importància que va arribar a tenir la seva figura com a gran revolucionari tecnològic, en tota la seva magnitud.
citizenjoel 