Un biopic que va sobre rodes
Aquesta pel·lícula de Ron Howard parla de la gran rivalitat que van tenir, a finals dels anys setanta, els pilots de Fórmula 1, el britànic James Hunt i l’austríac Niki Lauda. Una rivalitat que va acabar en tragèdia amb el greu accident de Niki Lauda en el Gran Premi de Nürburgring el 1976, i la seva posterior i, gairebé miraculosa, reaparició. Aquesta rivalitat va servir per posar en contraposició dues maneres d’entendre la vida i l’esport. Un film que té la gran virtut de la credibilitat, tant de les imatges com de l’argument.
Ron Howard és un director que en la seva llarga trajectòria ha fet diverses pel·lícules basades en fets reals. Per citar-ne algunes, Una ment meravellosa (A Beautiful Mind) (2001) o Frost contra Nixon (Frost/Nixon) (2008). Aquest cop explica un dels moments més històrics de la Fórmula 1: l’accident de Niki Lauda el 1976.
El film ens narra el començament de la rivalitat entre Niki Lauda (Daniel Brühl) i James Hunt (Chris Hemsworth). Ens narra com es van conèixer en les seves primeres curses en les categories inferiors. Paral·lelament, ens mostra els diferents motius que els van portar a ser pilots, i també la seva vida personal i amorosa. Sobretot la relació amb les respectives dones, Suzy Miller (Olivia Wilde) de James Hunt i Marlene Lauda (Alexandra Maria Lara), la dona de Niki Lauda. Però, el nus de la pel·lícula rau en les dues maneres, radicalment diferents, d’entendre la vida, la feina i l’esport, dels dos pilots. A més a més, tal com suggereix el títol de la pel·lícula, ens parla de la pressa per arribar, no només a la meta, sinó també a triomfar a la vida.
També compta amb magnífiques interpretacions. Per començar, la d’un madur Daniel Brühl en el paper de Niki Lauda, que segons ha declarat l’actor en una entrevista: “per sort, va estar disposat a contestar totes les meves preguntes, també les més íntimes i delicades, i, al mateix temps, vaig tenir la llibertat de donar-li el meu propi tractament al personatge. Va ser imprescindible contactar amb Niki Lauda.” El coprotagonista és Chris Hemsworth, un actor conegut per les seves actuacions a pel·lícules com Thor (2011) o Blancaneus, o la llegenda del caçador (Snow White and the Huntsman) (2012). Aquest cop arriba a un gran nivell com a James Hunt. També cal assenyalar la bona actuació d’Olivia Wilde com a Suzy Miller i, sobretot d’Alexandra Maria Lara.com a Marlene Lauda.
Una pel·lícula, que acompanyada de l’excel·lent banda sonora de Hans Zimmer, transmet una gran sensació de credibilitat. Una sensació que s’aconsegueix perquè el director no es preocupa solament pel realisme de les carreres, sinó també per l’ambient de l’època. De fet, ho ha explicat en una entrevista: “des del punt de vista del disseny no només ens vam concentrar en la Fórmula 1, sinó sobretot en els anys setanta“. En conclusió, un film d’aquells que, sense tenir gairebé res d’excepcional, t’imbueix del seu ambient i et transporta fins aquell precís moment de 1976.
Retroenllaç: ….Rush (2013) | citizenjoel