Mud

Quan el riu et fa madurar 

Cartell/impwards.com
cartell/impwards.com

Aquesta pel·lícula de Jeff Nichols ens parla de la maduresa i de l’amor. El context: dos nens que coneixen un fugitiu i intenten ajudar-lo. Aquest fet  canviarà per sempre la vida dels tres protagonistes que viuen a la vora del riu Mississipí. Un film que  el seu únic defecte és un ritme, a estones, massa lent.

El director Jeff Nichols ha dirigit  dues pel·lícules, Shotgun Stories (2007) i, sobretot, l’aplaudida  Take Shelter (2011). Aquest cop a Mud, parla de la maduresa, la intel·ligència emocional  i de la fascinació adolescent pel perill.  En aquest sentit, la narració recorda inevitablement Mark Twain i les aventures de Tom Sawyer i  Huckleberry Finn.

La pel·lícula explica la història dels  adolescents Elis (Tye Sheridan) i Neckbourne (Jacob Lofland) que viuen a Arkansas en dues famílies desestructurades i pobres. Una de les seves aficions  és anar a visitar les illes del Mississipí, que hi ha a prop de casa seva, d’amagat dels seus familiars. En una d’aquestes excursions, coneixeran Mud (Matthew McConaughey), un fugitiu que busca trobar-se amb l’amor de la seva vida, Juniper (Reese Witherspoon), amb l’ajuda d’un  misteriós veí dels nois, Tom Blankenship (Sam Shepard) . Els  joves intentaran ajudar-lo i mentre ho fan aniran descobrint què són, en realitat, l’amor i la maduresa.

Matthew McConaughey excel·leix en la seva interpretació de fugitiu enamorat. Un paper que segons ell ha confessat en una entrevista el va agafar perquè “volia personatges originals, que visquessin al límit, solitaris, pàries, salvatges a la seva manera”. Els dos actors més joves demostren prou maduresa a l’hora d’actuar, destacant sobretot el treball de Tye Sheridan. Reese Witherspoon, en canvi, té alts i baixos durant la seva interpretació.

Un film, que més enllà de la coincidència amb el riu Mississipí,  té algunes referències a Mystic River (2003) de Clint Eastwood. Aquí el riu i l’illa són el pretext per mostrar el pas cap a la maduresa dels protagonistes i quins fets han marcat i marcaran el seu destí. Però, sobretot, tal com subratlla el seu director en una entrevista: “(parla) sobre la perspectiva deformada que agafa la mirada de l’adolescència sobre l’amor”. Una gran reflexió sobre l’amor en una pel·lícula  amb un ritme lent, sobretot al principi.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.