Quan el riu et fa madurar
Aquesta pel·lícula de Jeff Nichols ens parla de la maduresa i de l’amor. El context: dos nens que coneixen un fugitiu i intenten ajudar-lo. Aquest fet canviarà per sempre la vida dels tres protagonistes que viuen a la vora del riu Mississipí. Un film que el seu únic defecte és un ritme, a estones, massa lent.
El director Jeff Nichols ha dirigit dues pel·lícules, Shotgun Stories (2007) i, sobretot, l’aplaudida Take Shelter (2011). Aquest cop a Mud, parla de la maduresa, la intel·ligència emocional i de la fascinació adolescent pel perill. En aquest sentit, la narració recorda inevitablement Mark Twain i les aventures de Tom Sawyer i Huckleberry Finn.
La pel·lícula explica la història dels adolescents Elis (Tye Sheridan) i Neckbone (Jacob Lofland) que viuen a Arkansas en dues famílies desestructurades i pobres. Una de les seves aficions és anar a visitar les illes del Mississipí, que hi ha a prop de casa seva, d’amagat dels seus familiars. En una d’aquestes excursions, coneixeran Mud (Matthew McConaughey), un fugitiu que busca trobar-se amb l’amor de la seva vida, Juniper (Reese Witherspoon), amb l’ajuda d’un misteriós veí dels nois, Tom Blankenship (Sam Shepard). Els joves intentaran ajudar-lo i mentre ho fan aniran descobrint què són, en realitat, l’amor i la maduresa.
Matthew McConaughey excel·leix en la seva interpretació de fugitiu enamorat, Mud. Un paper que segons ell ha confessat en una entrevista el va agafar perquè “volia personatges originals, que visquessin al límit, solitaris, pàries, salvatges a la seva manera“. Els dos actors més joves demostren prou maduresa a l’hora d’actuar, destacant sobretot el treball de Tye Sheridan com a Elis. Reese Witherspoon com a Juniper, en canvi, té alts i baixos durant la seva interpretació.
Un film, que més enllà de la coincidència amb el riu Mississipí, té algunes referències a Mystic River (2003) de Clint Eastwood. Aquí el riu i l’illa són el pretext per mostrar el pas cap a la maduresa dels protagonistes i quins fets han marcat i marcaran el seu destí. Però, sobretot, tal com subratlla el seu director en una entrevista: “(parla) sobre la perspectiva deformada que agafa la mirada de l’adolescència sobre l’amor“. Una gran reflexió sobre l’amor en una pel·lícula amb un ritme lent, sobretot al principi.
citizenjoel 