El Llanero Solitario … Segons Toro
Aquesta pel·lícula de Gore Verbinski és una adaptació del còmic americà Lone Ranger. La història de dos justiciers, un ranger i un indi, a finals del segle XIX. Tots dos intentaran atrapar el delinqüent Butch Cavendish. Una pel·lícula que, amb pretensions potser més elevades, aconsegueix bàsicament entretenir.
Gore Verbinski és el director de films com El Mexicà (The Mexican) (2001) o L’home del temps (The Weather Man) (2005). Però, sobretot és conegut per haver realitzat la sèrie de pel·lícules de Piratas del Caribe (Pirates of the Caribbean) .
Aquesta pel·lícula és l’adaptació del popular programa de ràdio i televisió i, després, còmic nord-americà Lone Ranger. A Lone Ranger s’expliquen les aventures de l’indi Toro (Tonto en la versió original) i el ranger John Reid (més conegut com El Llanero Solitario).
Esteve Polls és el dibuixant català del còmic en què es basa el film. En una entrevista recent feia una dura crítica a la construcció dels personatges protagonistes d’aquesta pel·lícula.
La pel·lícula comença quan Toro (Johnny Depp) és un maniquí en una fira el 1933. Un nen disfressat amb antifaç fa que cobri vida. Enmig de la curiositat de l’infant, comença la seva explicació de com va conèixer John Reid (Ammie Hammer), que posteriorment seria conegut com a Lone Ranger, a Colby (Texas) el 1869.
La història comença amb la fuga de Butch Cavendish (William Fitchtner). És ajudat per la seva banda que ataca el ferrocarril transcontinental, on viatja custodiat cap a Colby per ser ajusticiat. En aquest tren, hi viatgen també l’indi Toro i l’advocat John Reid. Mentrestant, en aquesta ciutat el magnat Latham Cole (Tom Wilkinson) està fent el discurs de presentació de les vies fèrries del ferrocarril. Tot es complicarà quan els Rangers, dirigits pels germans Dan (James Badge), i John Reid intenten capturar a Cavendish i al seu grup. Un atac sorpresa del grup del malfactor farà que només sobrevisqui John amb l’ajuda de l’indi Toro, que està convençut que aquest és un esperit errant. Junts buscaran venjar-se de Butch Cavendish. La seva recerca posarà al descobert una gran trama de corrupció al voltant de la construcció del ferrocarril. Les escenes finals del film resulten d’una gran espectacularitat i combinen perfectament l’humor amb l’acció.
Un fet molt destacable d’aquest film és l’excel·lent banda sonora de Hans Zimmer. Una banda sonora que transporta l’espectador a clàssics de l’oest, i també de clars homenatges audiovisuals a aquest gènere.
L’actuació de Johnny Depp s’ha d’analitzar de manera diametralment oposada si parlem del Toro gran o el Toro jove. Com a Toro gran i narrador està a un bon nivell, tot i no ser una de les seves millors actuacions. En canvi, en el Toro jove sembla voler prorrogar el paper de Jack Sparrow de Piratas del Caribe. Armie Hammer fa una actuació molt plana com a protagonista principal, John Reid. Wiliam Fitchtner està bé en el seu paper de malvat del film, Butch Cavendish. També cal destacar la presència d’Helena Bonham Carter en el repartiment, que construeix molt bé el seu personatge de mestressa d’un bordell, Red Harrington.
En conclusió, una pel·lícula que explica la història del Llanero Solitario i Toro des d’una visió prou original. Tal com explica Gore Verbinski en una entrevista: “¿És Toro o és el Llanero? Adoro a El Quixot, per tant, la idea de narrar qui era El Quixot des de la perspectiva de Sancho Panza sempre em va agradar“. Una pel·lícula que aconsegueix entretenir, sense d’acabar de ser del tot convincent.
citizenjoel 