Un futur antiutòpic
Aquesta pel·lícula de Neill Bloomkamp ens porta a un futur apocalíptic. Ens situem l’any 2154. La majoria de la humanitat viu en condicions precàries en una Terra superpoblada. En canvi, hi ha una minoria benestant que viu a Elysium, una nau espacial gegant situada a prop del nostre planeta… Però, està a punt de començar una revolució. Un film que planteja interrogants interessants, però que dedica massa minuts a les escenes de lluita i acció.
Neill Bloomkamp és un director conegut per pel·lícules com Districte 9 (District 9) (2009). Una pel·lícula que, com aquesta, també tractava el tema de la immigració i les seves conseqüències.
Aquest cop l’acció se situa a finals del segle XXII. La humanitat està dividida: la majoria viu en un planeta superpoblat i amb un sistema de vida proper a l’esclavisme. La classe benestant viu a Elysium, un lloc paradisíac on fins i tot hi ha unes màquines que permeten curar qualsevol malaltia.
En aquest context, el film ens explica, d’una banda, la vida de Max DeCosta (Matt Damon), un mecànic i la seva millor amiga Frey ( Alice Barga), que té una filla amb leucèmia. D’altra banda, ens situa el context polític que es viu a Elysium, governat pel president Patel ( Faran Tahir) i amb la mà de ferro de la seva Secretària ( Jodie Foster). Una Secretària que compta amb una poderosa estructura policial a la Terra encapçalada pel mercenari Kruger (Sharlto Copley).
A causa d’un accident laboral, Max DeCosta rep una dosi letal de radioactivitat que li ha de provocar la mort en quatre dies. La seva única solució és anar a Elysium per rebre el tractament de les màquines d’alta tecnologia mèdica. Per fer-ho necessitarà l’ajuda del seu amic Julio (Diego Luna) i sobretot del grup antisistema de Spider (Wagner Moura).
Això servei de context per tractar temes com la revolució de les classes més desfavorides. També bàsicament de la immigració de zones pobres cap a zones més riques.
Aquest film compta amb la magnífica interpretació de Matt Damon com a protagonista. També cal destacar l’actuació de Jodie Foster en un personatge clarament antagonista. En canvi, Alice Barga no acaba de convèncer en el seu paper d’infermera i amiga de Matt Damon. Sharlto Copley té una actuació tan histriònica que acaba caricaturitzant el personatge.
Una pel·lícula que, en molts moments, fa referència a altres films històrics de la ciència-ficció. Per exemple, es fa inevitable pensar en 2001, una odissea de l’espai (2001: A Space Odyssey) (1968) i la Guerra de les Galàxies (1977) quan hom veu la imatge d’Elysium. Fins i tot en alguns detalls es poden trobar referències a films com Metropolis (1927) de Fritz Lang. Les cambres mèdiques evidencien la participació del director en la mítica sèrie Stargate SG1(1997-2007) Les magnífiques escenes de batalles resulten massa llargues i fan que es perdi l’oportunitat d’un producte excel·lent. Un producte que acaba obrint més interrogants que no pas tancant-ne. Tal com diu el seu director en una entrevista l’antiutopia d’Elysium és la seva visió de com serà la Terra del futur.
