Un futur antiutòpic
Aquesta pel·lícula de Neill Bloomkamp ens porta a un futur apocalíptic. Ens situem l’any 2154. La majoria de la humanitat viu en condicions precàries en una Terra superpoblada. En canvi, hi ha una minoria benestant que viu a Elysium, una nau espacial gegant situada a prop del nostre planeta… Però, està a punt de començar una revolució. Un film que planteja interrogants interessants, però que dedica massa minuts a les escenes de lluita i acció.
Neill Bloomkamp és un director conegut per pel·lícules com Districte 9 (District 9) (2009). Una pel·lícula que, com aquesta, també tractava el tema de la immigració i les seves conseqüències.
Aquest cop l’acció se situa a finals del segle XXII. La humanitat està dividida: la majoria viu en un planeta superpoblat i amb un sistema de vida proper a l’esclavisme. La classe benestant viu a Elysium, un lloc paradisíac on fins i tot hi ha unes màquines que permeten curar qualsevol malaltia.
En aquest context, el film ens explica, d’una banda, la vida de Max DeCosta (Matt Damon), un mecànic i la seva millor amiga Frey ( Alice Barga), que té una filla amb leucèmia. D’altra banda, ens situa el context polític que es viu a Elysium, governat pel president Patel ( Faran Tahir) i amb la mà de ferro de la seva Secretària ( Jodie Foster). Una Secretària que compta amb una poderosa estructura policial a la Terra encapçalada pel mercenari Kruger (Sharlto Copley).
A causa d’un accident laboral, Max DeCosta rep una dosi letal de radioactivitat que li ha de provocar la mort en quatre dies. La seva única solució és anar a Elysium per rebre el tractament de les màquines d’alta tecnologia mèdica. Per fer-ho necessitarà l’ajuda del seu amic Julio (Diego Luna) i sobretot del grup antisistema de Spider (Wagner Moura).
Tot això serveix d’excusa per tractar temes com la revolució de les classes més desfavorides. I també bàsicament de la immigració de zones pobres cap a zones més riques.
Aquest film compta amb la magnífica interpretació de Matt Damon com a protagonista. També cal destacar l’actuació de Jodie Foster en un personatge clarament antagonista. En canvi, Alice Barga no acaba de convèncer en el seu paper d’infermera i amiga de Matt Damon. Sharlto Copley té una actuació tan histriònica que acaba caricaturitzant el personatge.
Una pel·lícula que, en molts moments, fa referència a altres films històrics de la ciència-ficció. Per exemple, es fa inevitable pensar en 2001, una odissea de l’espai (2001: A Space Odyssey) (1968) i la Guerra de les Galàxies (1977) quan hom veu la imatge d’Elysium. Fins i tot en alguns detalls es poden trobar referències a films com Metropolis (1927) de Fritz Lang. Les cambres mèdiques evidencien la participació del director en la mítica sèrie Stargate SG1(1997-2007) Les magnífiques escenes de batalles resulten massa llargues i fan que es perdi l’oportunitat d’un producte excel·lent. Un producte que acaba obrint més interrogants que no pas tancant-ne. Tal com diu el seu director en una entrevista l’ antiutopia d’Elysium és la seva visió de com serà la Terra del futur.
