Renoir(s)
Gilles Bourdous porta a la pantalla el tram final de la vida del pintor Auguste Renoir i també com el seu fill Jean es va transformant, a poc a poc, en el cineasta que esdevindrà. La història és explicada a través d’unes imatges que ens transporten a l’obra del pintor i amb reminiscències de l’estil del fill cineasta. Però, en canvi, hi falta una cosa que tenen en comú la majoria de les obres del pare i el fill Renoir: la màgia.
Gilles Bourdos és un director francès conegut per pel·lícules com Premonició (Afterwards) (Et Apres) (2008). Aquest cop porta a la pantalla gran la vida de la família Renoir.
El film se situa a l’estiu de l’any 1915 en plena Primera Guerra Mundial. La dona d’Auguste Renoir acaba de morir i el pintor (Michel Bouquet) viu a la seva casa de la Costa Blava amb el seu fill petit Claude (Thomas Doret). Els seus altres fills Pierre (Laurent Poitrenaux) i Jean (Vincent Rottiers) es troben combatent a la guerra. Llavors, arriba a la seva vida la model i actriu Andrée Heuschling, coneguda posteriorment com a Catherine Hessling (Christa Théret). Per al pintor representa la bellesa en estat pur i il·luminarà els seus últims dies. La tornada a casa del seu fill Jean canviarà el destí de la família.
Tot va acompanyat d’una fotografia pictogràfica de Mark Lee Ping-bing. Una fotografia que ens porta inevitablement a les obres del pintor francès a través de les imatges bucòliques del film.
Alexandre Desplat aconsegueix harmonitzar la història a través de la música. Una música que contribueix a donar un aire artístic a la pel·lícula.
Michel Bouquet interpreta amb extrema delicadesa el personatge del pintor impressionista Pierre-Auguste Renoir. En canvi, Vincent Rottiers com a Jean Renoir, amb la seva actuació, no li dóna l’ànima artística del futur cineasta. Christa Théret té alts i baixos en el seu rol de model del pintor, Andrée Heuschling, tot i la bona química que transmet amb la resta d’actors.
Una obra que no deixa de ser un bon film. Intenta contraposar la bellesa de l’art amb l’horror de la guerra i en aquest aspecte no brilla gaire. Una pel·lícula que tal com el director Gilles Bourdos ha explicat en una entrevista: “hi ha elements reals i elements de ficció, però que té un sentit dins el què podria haver passat“. La història, tanmateix, parla de la vida d’una família d’artistes sense aconseguir del tot transmetre la màgia de l’art dels Renoir a la pel·lícula.
citizenjoel 