L’expedient Warren (Expediente Warren: The conjuring)

La por de tota la vida 

cartell/http://wwws.warnerbros.es/theconjuring/i
cartell/warnerbros.es/theconjuring/

James Wan ens torna en aquest film al cinema de terror tradicional lluny dels banys de sang de les últimes pel·lícules d’aquest gènere. Un film  que, com a bon relat de por, compte amb la tradicional casa encantada La història explica com els investigadors de fenòmens paranormals  Ed i Larraine Warren es troben amb el cas d’una casa on viu la família Perron. Des  que la família s’hi ha instal·lat no han deixat  de passar fets inexplicables.

James Wan, director de  thrillers  de por com  Saw (2004) o Insidious (2010), entre d’altres,  torna a apostar pel gènere de terror. Aquest cop porta a la pantalla gran una història (presumptament) real d’un cas dels investigadors de fenòmens paranormals experts en els esperits i la demonologia  Ed i Lorraine Warren.

El cas concret que explica el film  és el de la família Perron. Aquesta família s’instal·la en una casa abandonada i perduda en mig d’un bosc i situada al costat d’un llac. Els problemes comencen quan Roger Perron (Ron Livingston) descobreix un misteriós soterrani. A partir d’aquí, les seves cinc filles es comportaran d’una manera molt  rara. Però, les seves sospites de què passen coses estranyes s’accentuen quan la seva dona Carolyn Perron (Lili Taylor) es desperta amb uns hematomes inexplicables al seu cos. A partir d’aquí demanaran ajuda a Ed Warren (Patrick Wilson) i Lorraine Warren (Vera Farmiga).

Aquesta pel·lícula recupera els vells valors del cinema de terror clàssic: els exorcismes, la por més primària alhora que més real, les cases encantades, entre d’altres, Uns clàssics que, amb el pas del temps, s’han anat transformant amb pel·lícules efectistes  on  es mostra bàsicament sang a dojo.

Vera Farmiga en la seva interpretació d’investigadora de fenòmens paranormals aconsegueix que el seu paper sigui complex i no caigui en la caricatura. Patrick Wilson, en canvi, no arriba el seu nivell, tot i fer una actuació correcta. Però, qui verdaderament acaba aterrant és Lili Taylor com a Carolyn Perron. La interpretació de Ron Livingston com a Roger Perron  resulta massa  plana.

Un film que té l’atractiu de tornar-nos la sensació de veure, potser quasi amb nostàlgia, el vell gènere de terror.  No són casuals els homenatges que es fan a clàssics com El exorcista ( The Exorcist) (1973) o Los Pájaros (The Birds) (1963). El director James Wan ha dit en una entrevista:” sóc conegut per aquest gènere en particular, però crec que encara em queden per explorar les pel·lícules basades en personatges reals”. Uns personatges i unes històries que en aquest cas, com  en molts altres que tenen a veure  amb el misteri i els esperits, resulten un punt  qüestionables.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.