El hipnotista (Hypnotisören)

Hipnotitzat per les trames paral·leles

Cartell/chilewarez.org
cartell/chilewarez.org

El director  Lasse Hallström torna a rodar a la seva Suècia natal en un thriller que es perd per les trames secundàries. La pel·lícula comença amb el misteriós assassinat de tota una família sencera. Només sobreviu un adolescent, que està en coma. Això el converteix en l’únic testimoni. Per aconseguir que expliqui la seva versió dels fets, la policia necessitarà l’ajuda d’un hipnotista.

Lasse Hallström director suec, conegut per pel·lícules com Les normes de la casa de la sidra  (The Cider House Rules) (1999) torna a Suècia per rodar aquesta pel·lícula. Una pel·lícula que es basa en la novel·la homònima de Lars Keppler.

El guió ens situa a Estocolm,  on el policia judicial Joona Linna (Tobias Zilliacus) investiga el misteriós assassinat de tota una família, on només hi ha hagut un supervivent. Es tracta de l’adolescent  Benjamin (Oscar Petterson). Un adolescent que està en coma.  La metgessa Daniella (Helena af Sandeberg) facilita el contacte del policia amb  Erik Maria Bark (Mikael Persbrandt), un metge expert en hipnosi. Fins aquí el guió funciona, però llavors apareixen històries secundàries que el director situa a primer pla. Això fa que la història deixi algunes preguntes sense una resposta clara. L’hipnotista veurà com el cas acabarà afectant la seva dona Simone Bark (Lena Olin) i el seu fill Joseph (Jonathan  Bökman).

Tobias Zilliacus interpreta perfectament un policia diferent, més humà i més professionalitzat que els que se solen veure a la pantalla petita i gran. Mikael Persbrandt  es posa en el paper de l’hipnotista  una actuació  amb alts i baixos, però que no arriba al nivell que va assolir en el film que el va donar a conèixer: En un mundo mejor (Hævnen) (Civilization) (In a Better World) (2010). Lena Olin en el paper de la seva dona, en canvi, sobreactua en alguns moments.  Cal destacar Oscar Petterson en el paper de Benjamin,  l’adolescent que està en coma.

Una pel·lícula que no aconsegueix angoixar-te excessivament com s’espera d’un thriller, possiblement per  prioritzar les històries secundàries. A més a més, encara que el títol i el tràiler així ho facin pensar, el tema de la hipnosi es tracta poc i  no acaba sent l’eix central del film tal com  es promociona. De fet, el director Lasse Hallstrom ha confessat en una entrevista: “estic interessat en la psicologia i no sabia trobar la raó per la qual es poden cometre aquests assassinats (els de la pel·lícula), i reconec que encara no l’he trobada.” La construcció dels personatges és potser el fet més destacable de la pel·lícula. Una pel·lícula que malgrat els aspectes comentats, aconsegueix mantenir l’atenció de l’espectador.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.