Els límits de la psicologia
Aquest film de Jesús Monllaó ens parla de la història de Nico Albert, un adolescent violent d’una família de l’alta societat obsessionat amb els escacs. Els seus pares contractaran un psicòleg per ajudar-lo. Un psicòleg que es veurà condicionat per la seva relació anterior amb la mare del noi i la seva condició de gran jugador d’escacs. Aquest és l’argument d’una bona pel·lícula que, tanmateix, no aconsegueix angoixar en cap moment També convida a reflexionar sobre la relació pare-fills i l’obsessió per l’èxit en la societat. I un tema cabdal: fins a quin punt arriba la capacitat dels psicòlegs per actuar davant la complexitat humana.
Jesús Monllaó, un director tarragoní que encara no havia fet cap llargmetratge, és l’encarregat de portar al cinema la novel·la “Querido Caín” d’Ignacio García-Valiño. Es tracta, a més a més un dels primers llargmetratges rodats a Tarragona.
El guió de Sergio Barrejón i David Victori ens parla d’una família d’alta societat, aparentment feliç formada pels pares, Carlos Albert (José Coronado) i Coral Folch (Maria Molins) que tenen dos fills, una filla petita i de caràcter afable, Diana (Helena de la Torre) i un fill adolescent, Nico. Nico (David Solans) és un noi solitari, obsessionat amb els escacs i amb reaccions violentes. Els seus pares estan preocupats pel seu comportament i decideixen contractar un psicòleg, Julio Beltrán (Julio Manrique). El psicòleg intentarà descobrir què s’amaga darrere la complexa personalitat d’aquest adolescent.
David Solans interpreta magníficament un adolescent pervers i capaç de tot per aconseguir els seus objectius. José Coronado fa un bon paper com a Carlos Albert, pare vençut per les circumstàncies. Maria Molinscom a Coral, aquest cop té una actuació molt plana com a mare del protagonista. Però l’actor que està realment magistral és Julio Manrique en el paper del psicòleg, Julio. També cal destacar el paper com a secundari del veterà Jack Taylor com Andrew Holsteter.
Un film de Jesús Monllaó que té la base d’una bona història, però que en cap moment fa por ni angoixa com correspondria a un film de les seves característiques. Tot i això, tal com indica el mateix director en una entrevista ens obliga a reflexionar sobre diversos temes: l’educació, els models socials. I deixa una gran pregunta per contestar: els psicòpates neixen o es fan?
citizenjoel 